diumenge, 20 d’agost de 2017

Un món de metros: Lisboa (2)

No és que la xarxa prèvia hagi crescut gaire. Només la línia vermella s’ha prolongat de forma visible fins arribar a l’aeroport (o intersecar amb la blava per l’altre extrem). Tot plegat són quatre línies i 55 estacions. Res d’espectacular, si no es tractés de Lisboa, una ciutat amb una màgia particular que mai es fonamenta amb dades objectives.

Em continua enamorant la seva selecció cromàtica que, amb petits matisos, evita amb elegància la gamma parxís. I els logos que caracteritzen les quatre línies: el gira-sol, la gavina, la caravel·la i l’orient de la brúixola. Només m’incomoda la incorporació grisa de les línies de rodalies que apunten a l’exterior de la ciutat. Però, com diria John Donne, cap home és una illa. I una xarxa de metros encara menys.

2 comentaris:

  1. Ni me'n recordava que Lisboa tenia metro. Sempre pensem en els tramvies, és clar. I també en els autobusos, però no recordo haver vist cap boca de metro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja veus, des de 1959 i amb moltes parades. En canvi el tram és pintoresc però testimonial.

      Elimina