dijous, 15 d’abril de 2021

Qui pot matar un hippie?


Mentre hi hagi assassins compulsius i contumaços, el filó de les sèries de «true crime» tenen la pervivència assegurada. La penúltima que ens ha arribat és «The Serpent» (Netflix) sobre un tal Charles Sobhraj que a mitjans dels anys 70 es va dedicar a drogar i robar passaports i xecs de viatge als motxillers incauts que freqüentaven la ruta hippie que passava per Nepal, Índia i el Sud-est asiàtic. Basat a Bangkok i amb la complicitat d’una nòvia canadenca, Sobhraj —que, si s’ha de fer cas al guió, estava ressentit pel tracte que rebia pel fet de ser mestís— va carregar-se un mínim de dotze joves blancs i de bona família abans no comencessin a buscar-li les pessigolles, gràcies sobre tot a la intervenció d’un persistent diplomàtic holandès.


La sèrie de vuit capítols d’una hora és una coproducció de la BBC i Netflix, de manera que els valors de producció són alts i l’ambientació d’època, ben aconseguida. Poc més de bo puc dir de «The Serpent» amb el guió de Richard Warlow i Toby Finlay com el seu element més perjudicial. L’acció va contínuament endavant i endarrere en el temps —amb cartells explicatius del tipus «tres anys abans», «dos mesos més tard», «una hora abans»…— de manera que no aconseguirem veure més de cinc minuts seguits situats en el mateix marc temporal. Això, apart d’allargar artificialment la narració, la fa esdevenir confusa i ens deixa amb la sensació de no saber mai en quin punt ens trobem. Una altra molesta estratagema del guió és l’abús dels moments de suspens, suggerits per la música i la planificació però, com es descobreix en últim terme, sense cap motivació real (o amb una motivació construïda contra la versemblança).


Els intèrprets tampoc no són com per tirar coets. Tahar Rahim, la revelació d’«Un profeta» de Jacques Audiard, no té el carisma seductor que se li suposa a Sobhraj i suggereix més aviat un «quinqui» de barriada. La britànica Jenna Coleman, a qui vam descobrir com a reina Victòria a la sèrie homònima, no entusiasma i, segons els experts, és incapaç d’imitar el francès del Quebec. Billy Howle, que fa del diplomàtic, hi posa molta intensitat, però és un actor directament mediocre.


No recomanaria «The Serpent», però es pot aguantar per l’exotisme de les localitzacions, pel suspens induït que comporten tots aquests criminals impunes i pel maliciós sadisme amb el que es tendeix a contemplar el maltractament de hippies rics. 

6 comentaris:

  1. Imaginaba que no, por aquello de la contención inglesa, pero lo cierto es que no sabía si la BBC tenía tendencia a permitirse tantas licencias creativas como suele hacer Hollywood en las reconstrucciones de acontecimientos trágicos de la vida real.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots hi acaben caient, fins i tot el bastió intocable de la BBC.

      Suprimeix
  2. No vaig passar del primer capítol, per tot això que dius.

    ResponSuprimeix
  3. T'he llegit perquè la sèrie em cridava l'atenció i perquè ara mateix estic en crisi serièfila, però ja veig que no cal esforçar-s'hi...

    ResponSuprimeix