dijous, 17 de juny de 2021

Cinc etapes d’una redempció


Fa més de cinc anys ja vaig ressenyar la lectura de tres dels cinc llibres que Edward St Aubyn va escriure sobre el seu alter ego Patrick Melrose: una autobiografia a penes dissimulada, tan franca com horripilant. Ara toca parlar de la sèrie «Patrick Melrose», de 2018 i accessible a Movistar, que adapta la pentalogia tot dedicant-li un capítol a cada llibre. Es tracta d’una decisió raonable, ja que cadascuna de les novel·les presenta una sèrie d’esdeveniments concentrats en un temps i un espai molt concrets.


«Bad News» («Males notícies») relata com l’any 1982 Patrick es trasllada a Nova York per recollir les cendres del seu pare, que acaba de morir. Mentre recorda els abusos que va patir de nen, s’embarca en una bacanal de drogues i alcohol que culmina amb un intent de suïcidi. «Never Mind» («Tant li fa») se centra en un dia de les vacances de Patrick al sud de França, quan tenia vuit anys. Aquí serem testimonis del comportament del pare manipulador i sàdic, així com de la mare alcohòlica i absent. «Some Hope» («Alguna esperança») passa en una festa de prosàpia a la que ha estat invitada la princesa Margarida (que es comporta com una dèspota). Patrick, que es troba en ple procés de desintoxicació, hi assisteix amb reticència i s’enfronta als inevitables «flashbacks» del passat.


A «Mother’s Milk» («Llet materna»), Patrick està net de drogues, treballa d’advocat i ha creat una família. El 2003 una visita al sud de França, on la seva mare està morint, el desestabilitza i provoca una recaiguda que posa en perill el seu matrimoni. «At Last» («Per fi»), datat l’abril de 2005, detalla el funeral de la mare i les grotesques circumstàncies que es confabulen per cicatritzar finalment les ferides del protagonista.


Com es pot veure, el material no pot ser més desagradable, encara que estigui descrit amb càustic distanciament: pederàstia, addiccions, humiliacions, eutanàsia…Per arrodonir cal afegir-hi totes les lacres tradicionals de les classes altes britàniques: esnobisme, classisme, frigidesa sentimental, falta d’empatia… Ni tan sols els colors pop que sovint alegren la producció poden evitar que acabem amb el cor encongit per tant execrable companyia.


A l’extens repartiment hi ha noms ben coneguts (Hugo Weaving, Jennifer Jason Leigh, Blythe Danner, Celia Imrie o Harriet Walter) o, si més no, cares conegudes (Indira Varma de «Game of Thrones» o Allison Williams de «Girls»), però sens dubte qui justifica el visionat de la sèrie és Benedict Cumberbatch en un treball senzillament espectacular. La seva estada a Nova York és un «tour de force», físic i emocional, que cal veure’l per creure’l. 

5 comentaris:

  1. La vaig acabar ahir, justament. Els Durrell em van donar bon rotllo i aquests m'han encongit el cor, sí. En Cumberbatch, gran, gran, gran. Enorme.

    ResponElimina
  2. Els llibres son molt bons, i a la sèrie han fet bona feina. Com bé dius, el Cumberbatch està enorme.

    ResponElimina