tag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post5199317567793538633..comments2024-03-04T21:58:44.307+01:00Comments on The Daily Avalanche: Els pecats dels paresAllauhttp://www.blogger.com/profile/12235215564170618780noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post-89157852990334057912018-11-18T21:27:09.110+01:002018-11-18T21:27:09.110+01:00De moment ja el tinc a la pila dels pendents.De moment ja el tinc a la pila dels pendents.Allauhttps://www.blogger.com/profile/12235215564170618780noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post-18903175733414505592018-11-18T17:37:09.972+01:002018-11-18T17:37:09.972+01:00Ah, que m'ho deixo, que m'encantarà llegir...Ah, que m'ho deixo, que m'encantarà llegir la teva ressenya de la Marta Orriols si l'acabes llegint. Segur que seràs just i objectiu amb la teva opinió, com sempre.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post-43959080454305344612018-11-18T17:36:18.489+01:002018-11-18T17:36:18.489+01:00Aquí sí que et donaré la raó, l'amiga no hi pi...Aquí sí que et donaré la raó, l'amiga no hi pinta res, segurament només serveix de catalitzador perquè la Claustre buidi el pap. A mi el que m'agrada són les 'desgràcies' en forma de píndoles, de càpsules que ens va explicant. Salts en el temps a moments concret que van suposar fets destacats que van influir en tota la seva història, sense transicions, sense palla. Va de cara a barraca. Alguns diran que no dóna descans, però per mi és pitjor que marqui per les branques.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post-34884229376059601682018-11-18T13:39:12.046+01:002018-11-18T13:39:12.046+01:00Gràcies, Xexu, per l'agraïment. Crec que els &...Gràcies, Xexu, per l'agraïment. Crec que els "influencers" i els publicistes han substituït en gran part la crítica i per culpa d'això sovint ens deixem entabanar.<br /><br />Si dic que l'estructura no em convenç, és perquè l'amiga de la fonda a la que suposadament li explica la vida la Claustre (i que, al seu torn, també carrega una biografia calamitosa) no té cap funció narrativa especial i se'n podria haver prescindit sense efectes aparents.<br /><br />No em costarà cap esforç llegir el llibre de la Marta Orriols, que també pinta bé i que, si tu el recomanes, encara pinta millor.Allauhttps://www.blogger.com/profile/12235215564170618780noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7174581251644269748.post-58532701036092666362018-11-18T11:51:20.239+01:002018-11-18T11:51:20.239+01:00Només puc començar donant-te les gràcies per aques...Només puc començar donant-te les gràcies per aquesta ressenya. Penso que podria signar-la i com sempre saps explicar els detalls molt millor que jo. Estic força fart de noves revelacions i de novel·les que han de fer tremolar els fonaments de la literatura catalana. Amb tot, Permagel és millor que aquest 'Els llits dels altres', o això em va semblar, tot i que coincideixo que el que s'explica en ambdós llibres m'arriba més aviat poc. Si en una cosa podria discrepar és que a mi el format no em va desagradar. Aquest compendi de records 'inconnexos' a cada capítol, sense palla, a mi em va convèncer prou.<br /><br />Deixa que acabi amb una recomanació egoista, perquè m'agradaria molt llegir la teva ressenya sobre un llibre que si fessis la típica recerca a internet trobaries 'si has llegit Els llits dels altres potser també et pot interessar...', que és la darrera novel·la de la Marta Orriols, 'Aprendre a parlar amb les plantes'. Jo la tinc a mitges i en breu en faré ressenya, així que seria inútil que deixi en suspens si m'està agradant o no per no influir, perquè ho sabràs aviat, així que diré que per mi dóna unes quantes voltes a les altres dues. Però com et dic, m'agradaria llegir la ressenya que en puguis fer tu. Ep, només si et ve de gust, eh.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com