Els móns de Coraline

En un principi “Coraline” (2002) va ser una multipremiada novel·la d’horror fantàstic escrita pel britànic Neil Gaiman. El 2008 va ser adaptada com a novel·la gràfica per P. Craig Russell. I ara ens arriba la versió filmada per Henry Selick (“Malson abans de Nadal”).

Coraline és una nena d’onze anys a qui els seus pares no fan gaire cas. La seva família s’acaba de mudar a una nova casa enmig del camp i ella passa les hores explorant la rodalia. Un dia descobrirà la manera de passar a una realitat paral·lela on cada persona del seu entorn té el seu correlat, només que en una versió millorada. I amb botons cosits als ulls. Coraline se sentirà temptada de quedar-se a viure amb els seus “altres” pares en aquesta aparent terra de meravelles; però aviat el paradís començarà a mostrar sinistres esquerdes...

Sí, val més boig conegut...

“Coraline” és un conte de fantasia perversa que participa de molts elements clàssics (l’Alícia de Carroll, la madrastra cruel, les tres proves...) i n’aporta d’altres ben inquietants en forma de botons i agulles, mobles-insecte o fox-terriers dissecats. No sé si per la canalla pot ser una experiència una mica trasbalsant (a la sala hi havia nens molt petits i se l’han empassada sense dir ni piu). Segurament per a ells tot això té més lògica i és menys inquietant que per nosaltres, els adults.

La pel·lícula està realitzada amb la tècnica “stop motion”, filmant fotograma a fotograma maquetes i ninotets; és per tant una veritable tasca d’amor amb uns resultats enlluernadors. Però, si tècnicament és admirable, visualment és d’una bellesa i inventiva com poques vegades he vist en una pantalla.

Llàstima que al guió li falti una mica de grapa, sobretot en la presentació del món “real” on viu Coraline; després, quan entra en joc la fantasia, aquest petit defecte s’oblida fàcilment. En resum, que sense ser l’obra mestra que hauria pogut ser, és un film molt recomanable per a tothom a qui li agradi visitar móns inexplicables, fascinants i un punt amargs.

Una nota final, sembla que el meu admiradíssim Stephin Merritt (el de The Magnetic Fields) va estrenar el 6 de maig de 2009 una comèdia musical sobre Coraline en un teatre Off-Broadway.