Sir Peter Thomas Blake és un artista britànic nascut el 1932 a Kent. Malgrat ser un dels més importants pintors pop anglesos, segurament es guanyarà la posteritat per ser l'autor d'una de les portades de disc més famoses de la història: la de Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Sempre es lamentarà d'haver cobrat només 200 lliures per un treball que ha estat copiat, parodiat i reproduït com una de les icones del segle XX.
Blake a principis dels 70 va il·lustrar la seva particular visió d'Alícia, curiosament dedicada només a la segona de les seves aventures. Les imatges que he trobat potser són una mica petites, però crec que valen la pena: artificioses, com una sessió fotogràfica victoriana, amb colors feixucs i gestos desil·lusionats. M'agraden.
Doncs a mi m'agraden molt!
ResponEliminaAquest pintor em sembla tota una altra cosa. Molt complert, alhora acadèmic i innovador per la qualitat de la pinzellada. Penso que és difícl fer il·lustracions de l'Alícia, perquè no sé fins on cal il·lustrar-la: vols dir que cada dibuix no és una castració de la imaginació?
ResponEliminaAprofito l'ocasió per dir que justament ara inicio el meu blog personal. De moment només respesco material ja editat, tret del darrer post: http://mildimonis.blogspot.com/2010/07/el-manuscrit-del-surrealisme-saragossa.html.
Doncs me n'alegro Galde; però no trobes que la coberta del llibre mereixeria un millor disseny?
ResponEliminaLluís, ens podem preguntar si cal tornar a il·lustrar Alícia; però com anem veient és un plat irresistible per a qualsevol artista.
ResponEliminaJa t'he posat al blogroll. No seria millor que posessis a cada apunt la seva data original per respectar la història?
Mola. Aquesta té pinta d'estar inspirada en algú real.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaEls dissenyadors de portades són els grans traïdors de l'edició... o els grans salvadors com pots veure a la Galeria d'Imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky.
Van per lliure i si són bons es nota i sinó també es noten...
Cert, Puig, semblen fetes a partir de fotografies.
ResponEliminaGalde, però en un llibre que suposadament és "d'artista" s'ho haurien de mirar més.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminali he fet al Lluís un comentari en el mateix sentit que tu, però anivell més tècnic: jo també penso com tu, si respectés la data li quedaria més clar. i si s'ho importa des de Riell podria mantenir fins i tot els comentaris originals als posts.
per cert, ara veig que per un error se'm deu haver esborrat el fragment en què et comentava les imatges.
ResponEliminaEm semblen senzillament fantàstiques i molt suggerents
les trobo molt "pop", com s'escau. Em sembla divertit poder contextualitzar l'autor i intentar buscar-hi l'època pintada, serà perquè el pop ja el vaig viure :) (la cultura, vull dir, no el que es fa a feira)
ResponEliminaSí, Eulàlia, sembla que aquesta és l'Alícia del consens.
ResponEliminaHa estat involuntari, Clídice, però potser tenim una sobredosi de pop!
ResponEliminaAllau, tot i el que pugui semblar, jo en el tema d'il·lustracions soc més aviat clàssic i canònic, i aquestes d'en Blake, que tenen el seu punt d'innovació i creativitat, mo m'acaben d'agradar. Trobo els personatges excessivament grans i com tancats en el requadre de la imatge, i això em produeix un certe efecte claustrofòbic que no tinc gens clar que Carroll pretengés en cap moment. Per altra part, els colors utilitzats, així com la seua distribució, no em semblen gens atractius, i en tot cas afegeixen un aspecte inquietant a la claustrofòbia anterior. El resultat el trobo força desencertat, què hi farem...
ResponEliminaGràcies per seguir donant a conéixer als il·lustradors de Carroll!
Ja m'agrada, Leb, trobar veus discrepants. Tanta unanimitat m'inquietava. Jo al Blake el trobo una mica encarcarat.
ResponElimina