Tallinn, amb T de turisme

Ho dic d’entrada, Tallinn, Riga i Vilnius —les tres capitals bàltiques—, mereixen la pena i són prou diferents (com si s’haguessin posat d’acord a l’hora de repartir-se el pastís dels atractius) com per visitar-les les tres sense sentir el fantasma del “déjà vu”.  Cadascuna reflecteix el punt àlgid de la seva història i cap d’ells coincideix en el temps: Tallinn és hanseàtica, Riga “Belle Époque” i Vilnius barroca. Si em fessin escollir, em quedaria amb les tres. La UNESCO així ho va entendre quan va incloure-les totes tres a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Començàrem per Tallinn, simplement perquè Estonian Air hi té vol directe des de Barcelona i semblava el punt de partida més convenient. La ciutat té poc més de 400.000 habitants, o sigui que és petita, i els seus atractius estan molt concentrats. De fet, el principal motiu per visitar Tallinn és la seva Ciutat Vella, una de les més ben conservades d’Europa. Envoltada de bona part de la seva muralla, plena d’edificis medievals que delaten el seu passat comercial, amb carrerons de llambordes que serpentegen amunt i avall sota esveltes agulles de campanar, s’acosta tant a l’arquetipus somniat que, si no fos genuïna, semblaria que l’han construïda per a un parc temàtic. Pràcticament no s’hi troben en aquest conjunt notes discordants (la més feridora és la catedral ortodoxa d’Alexander Nevski, un pastís rus del segle XIX), i la majoria de construccions han estat restaurades mantenint el segell de l’autenticitat.

Dit això, és inevitable que tot el turisme de Tallinn es concentri en una àrea relativament petita i que llocs com la plaça de l’ajuntament o la pujada a la ciutat alta esdevinguin aclaparadors per moments, especialment quan hi vam tornar, ja iniciat el mes d’agost. Apart de la “moda” que, de sobte, ha posat els països bàltics en el mapa, Tallinn és una d’aquelles ciutats portuàries beneïdes per la presència de creuers que regurgiten diàriament ramats fenomenals de turistes despistats. No cal dir que tot aquest rovell d’ou està ocupat majoritàriament per hotels, cafès, restaurants i botigues de souvenirs on sovinteja l’ambientació medieval. Així, no és estrany trobar-se el personal vestit com en una producció d’Ivanhoe ni que un trobador t’amenitzi el sopar cantant-te madrigals.

Pel que he llegit, Tallinn i especialment Riga, han esdevingut gràcies a les companyies low-cost destins preferents de les festes de comiat de solteria. Afortunadament no és l’estiu l’època més propícia per aquestes exaltacions de la poca-soltada, però puc imaginar-me els estralls que poden causar la resta de l’any. A aquestes plagues bíbliques s’hi afegeixen els bevedors finesos que, a 90 minuts de ferry, poden venir a gaudir dels raonables preus dels alcohols estonians.

Però no em queixaré de les aglomeracions turístiques, perquè per molt que ens vulguem distanciar de les masses i pretenguem ocupar un graó més alt en l’escala evolutiva dels viatgers, no deixem de ser una xifra més entre les multituds que es desplacen cada estiu. I com que la Humanitat, al contrari que els gasos, no tendeix a ocupar tot l’espai disponible, sinó que s’entesta a buscar la companyia del ramat, sempre és possible trobar carrers poc transitats on la màgia medieval roman intacta. I, si no, a les vuit del matí o a les deu del vespre gran part de la ciutat és un tresor exclusivament pels teus ulls.