L’altre Eisenstein

Un inesperat fill del Bàltic, tot i que de família russa, fou el fonamental cineasta Sergei Eisenstein, nascut a Riga un 23 de gener de 1898. Malgrat tot, el futur autor d’Ivan el Terrible no romandria gaire temps a la capital letona, ja que als set anys partí amb la seva mare a Sant Petersburg i poques vegades retornà a la seva ciutat natal. Curiosament, fou el seu pare Mikhail Eisenstein, que era arquitecte i havia nascut a Sant Petersburg, qui va deixar una empremta perdurable a Riga, ja que d’ell són alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Salvant les distàncies, ve a ser el seu Gaudí.

Si Riga està protegida per la Unesco és a causa del seu tresor d’edificis Jugendstil. No m’imaginava que, de tota Europa, fos aquesta ciutat la que tingués més edificis d’aquest estil propi del tombant de segle, que en altres llocs es digué “modernisme”, “Liberty” o “art nouveau”. El de Riga, pel nom que rep, ja s’intueix que és hereu de la modalitat centreeuropea: massissa, imponent, però sempre extravagant. Tot i que hi ha lloc per les formes arrodonides, hi predominen les línies cantelludes que prefiguren el “déco”. I en quant als motius ornamentals, són més aviat tremendistes, amb guerrers teutònics, màscares que criden, dracs, serps i esfinxs.

Alguns necessiten una bona restauració, d’altres estan en perfecte estat de revista i solen ser seus d’ambaixades. Els de papà Eisenstein es troben entre els millors i a més a poca distància els un dels altres (tres d’ells a la molt breu Alberta iela). En qualsevol cas, per a qui li agradin aquestes arquitectures fantasioses, res millor que una passejada amb la mirada enlairada pels carrers de Riga.