12 + 1

Puc ser obsessiu de mena i continuar parlant de seqüències de nombres sencers fins avorrir tota la nòmina del blogroll de la dreta, a qui les especulacions matemàtiques no interessen gaire. Jugant, jugant vaig provar amb aquesta successió: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17... Sí, és una corrua de nombres enters on només hi falta el 13. El conjunt està degudament classificat al diccionari de l’OEIS i s’anomena A011760, es descriu com “la seqüència dels botons dels ascensors als Estats Units”.

Al principi vaig pensar que m’estaven aixecant la camisa, però no va caldre buscar gaire per confirmar que és molt freqüent als edificis americans ometre el pis 13 per raons supersticioses. Els estratagemes per evitar-lo passen per saltar la numeració dels pisos del 12 al 14, inventar-se el pis 12A o posar-li la lletra M (tretzena de l’alfabet). En altres casos aquest pis 13 s’inhabilita, tot deixant-lo buit o dedicant-lo a instal·lacions de manteniment. A l’Orient, on els agrada tant la numerologia i el feng-shui, encara són més maniàtics com demostra l’ascensor de Xangai que encapçala l’apunt, on hi falten el 4, el 13 i el 14, ja que el 4 és una xifra relacionada amb la mort.

La fòbia pel número tretze (i quin camp tan fèrtil és el de les fòbies!) s’anomena “triscaidecafòbia”. L’origen de la seva malastruga reputació se sol atribuir al nombre de convidats del Sant Sopar, encara que l’explicació de qualsevol superstició és en si mateixa una activitat oximorònica. Prefereixo pensar que els motius d’aquesta aversió són més aviat matemàtics, ja que el tretze és un “antipàtic” nombre primer després d’un de tan flexible i ple de divisors com és el dotze. Sigui com sigui, gent completament funcional en la seva vida quotidiana evita aquesta xifra. Per exemple, l’ajuntament de Madrid que, després de dotar la seva expansiva xarxa de metro de la línia 12, pensen passar directament a la 14.

Als països anglosaxons és particularment nefasta la combinació del divendres i el tretze. Aquesta mania específica pot ser anomenada "parasquevidecatriafobia" o "friggatriscaidecafobia". És cert que la tradició dicta que la crucifixió i mort de Jesucrist s’esdevingué un divendres; però, posats a interpretar, tot és possible. Una altra tradició més recent (i falsa), propagada per l’ínclit Dan Brown, afirma que fou un divendres i tretze l’inici d’una massacre històrica de cavallers templers. Divendres tretze, templers i Dan Brown: un còctel irresistible. 

Aquí preferim culpar el dimarts i tretze, dèria que coneixem familiarment com "trezidavomartiofobia". La compartim amb Grècia i l’Amèrica Llatina (sembla que això és com les religions on el déu veritable és el del lloc on has nascut). Sobre les manies respecte el 13 ja n’he parlat, el dia dimarts sembla menys explicable. No n’he trobat cap explicació presentable, però com que les àvies ja deien que “en martes, ni te cases, ni te embarques”, qui seré jo per discutir-ho? La Wikipedia, pel seu costat, informa amb inefable candor: “Las connotaciones negativas que se le dan al martes 13 no tienen fundamentos científicos, por lo cual se debe tener muy claro que sólo se trata de un mito”. Encara així, en aquestes dates nefastes molta gent evita els viatges, com poden asseverar les companyies de transport de passatgers.

De vegades m’enrabio tot sol per aquestes mostres de la persistència del pensament màgic. L’A011760, amb la seva aparença de respectabilitat matemàtica és un flac consol, però almenys la tenim catalogada.