De vergonya res, estimat Allau! Era una marxeta encantadora que ens feia moure l'esquelet a tots, petits i grans. Ho dic perquè recordo a la meva germana de cinc o sis anys, graciosíssima, moguent-se al ritme de la canço.
Ets massa jove per haver-la conegut. La portada de l'edició espanyola (que és la que tinc) no és tan divertida, però es molesten en traduir el títol: Yo era el mayordomo del kaiser Guillermo.
Santa innocència... La conec bé, però crec que no la havia tornat a sentir mai. No sé si la Karina era de la mateixa època, però amb lletra i uhuhu, encara era mes potent.
Es miri com es miri, és un bodrio. Recordo haver-me posat uns quants singles dels que corrien per casa (en un arxivador de polipiel beige) i aquest no vaig ser mai capaç d'aguantar-lo fins al final. I recordo la portada espanyola: el paio (més rosset, no?) encara feia més pinta de tòtil que al vídeo, que ja és dir. Però són pecats fàcils d'absoldre.
No puc recordar si va ser el primer (ni tant sols si el vaig comprar o me'l vaig fer regalar) però per aquella època el disc de 45 rpm que tenia ratllat de tant escoltar també anava de xiulets: "Colonel Bogey March", de El Pont sobre el riu Kwai
A tu que tant t'agraden les llistes no li faràs fàstics a aquesta de cançons amb xiulets: 1.- GUNS N ROSES – PATTIENCE 2.- SCORPIONS – WIND OF CHANGE 3.- JOHN LENNON – JEALOUS GUY 4.- PETER GABRIEL – GAMES WITHOUT FRONTIERS 5.- OTIS REDDING – (SITTING ON) THE TOP OF A BAY 6.- STEVE MILLER BAND – JUNGLE LOVE 7.- QUEEN – SEA SIDE RENDEVOUS 8.- BOBBY MCFERRIN – DON’T WORRY BE HAPPY 9.- THE BEATLES – TWO OF US 10.- PAUL SIMON – ME AND JULIO DOWN BY THE SCHOOLYARD 11.- BILLY JOEL – STRANGER 12.- RAINBOW – ALL NIGHT LONG (en vivo del 80) 13.- LA RENGA – MUJER CALEIDOSCOPIO 14.- QUEENSRYCHE – WAITING FOR 22 (en vivo) 15.- MOTLEY CRUE – GIRLS GIRLS GIRLS
Girbén, molt bona la llista. Caldria afegir la que menciona en Brian, i una de Morricone-Sergio Leone (potser "La muerte tenía un precio") i el "Whistle while you work" de Blancaneus.
Tots tenim un passat...
ResponEliminaVeí, el meu passat trobo que no té perdó. Espero redimir-me amb les adquisicions posteriors. Segueixin atents a aquesta pàgina.
ResponEliminaDe vergonya res, estimat Allau! Era una marxeta encantadora que ens feia moure l'esquelet a tots, petits i grans. Ho dic perquè recordo a la meva germana de cinc o sis anys, graciosíssima, moguent-se al ritme de la canço.
ResponEliminaDoncs això, Glòria, una mica pueril. De totes maneres la vergonya és més aviat retòrica.
EliminaAllau, deixa't estar de tonteries: és absolutament entranyable!
ResponEliminaI mira, si et serveix de càstig, deixa'm dir que teniu tots dos una retirada :)
Per a mi és entranyable, però algú més la recordava? I de retirades no penso discutir, que encara és una qüestió més personal.
EliminaLa lletra és boníssima!!!
ResponEliminaPura cançó protesta, Matilde.
EliminaVaig a posar aquest deliciós playback a les meves marreques, aviam si té els mateixos efectes que diu la Glòria.
ResponEliminaEstic convençut que els agradarà, Puig.
EliminaAra entenc perquè a vegades (no sempre per sort teva!) t'agrada la música del divendres del Leb!
ResponEliminaTot té una explicació científica...
Malgrat tot m'enguardaré de mostrar el que jo escoltava sinó també trobarieu l'explicació científica als meus gustos... ;-)
Galde, tens raó que aquest xiulet és una mica Merry Melody.
EliminaNi l'havia sentida. Pensava que a la portada també xiula el soldadet, però és una escopinada! molt divertit tot plegat.
ResponEliminaEts massa jove per haver-la conegut. La portada de l'edició espanyola (que és la que tinc) no és tan divertida, però es molesten en traduir el títol: Yo era el mayordomo del kaiser Guillermo.
EliminaSanta innocència... La conec bé, però crec que no la havia tornat a sentir mai. No sé si la Karina era de la mateixa època, però amb lletra i uhuhu, encara era mes potent.
ResponEliminaNo té fusta de clàssic, José Luis, és de la mateixa època d'allò tan enganxós de la música xicle.
EliminaEs miri com es miri, és un bodrio. Recordo haver-me posat uns quants singles dels que corrien per casa (en un arxivador de polipiel beige) i aquest no vaig ser mai capaç d'aguantar-lo fins al final. I recordo la portada espanyola: el paio (més rosset, no?) encara feia més pinta de tòtil que al vídeo, que ja és dir.
ResponEliminaPerò són pecats fàcils d'absoldre.
Gràcies per l'absolució, Santi, hi ha propòsit d'esmena.
ResponEliminaNo puc recordar si va ser el primer (ni tant sols si el vaig comprar o me'l vaig fer regalar) però per aquella època el disc de 45 rpm que tenia ratllat de tant escoltar també anava de xiulets: "Colonel Bogey March", de El Pont sobre el riu Kwai
ResponEliminaUi, Brian, crec que és una mica anterior, però també xiulaven de valent; ara ho resoldrien tot amb un sampler.
ResponEliminaA tu que tant t'agraden les llistes no li faràs fàstics a aquesta de cançons amb xiulets:
ResponElimina1.- GUNS N ROSES – PATTIENCE
2.- SCORPIONS – WIND OF CHANGE
3.- JOHN LENNON – JEALOUS GUY
4.- PETER GABRIEL – GAMES WITHOUT FRONTIERS
5.- OTIS REDDING – (SITTING ON) THE TOP OF A BAY
6.- STEVE MILLER BAND – JUNGLE LOVE
7.- QUEEN – SEA SIDE RENDEVOUS
8.- BOBBY MCFERRIN – DON’T WORRY BE HAPPY
9.- THE BEATLES – TWO OF US
10.- PAUL SIMON – ME AND JULIO DOWN BY THE SCHOOLYARD
11.- BILLY JOEL – STRANGER
12.- RAINBOW – ALL NIGHT LONG (en vivo del 80)
13.- LA RENGA – MUJER CALEIDOSCOPIO
14.- QUEENSRYCHE – WAITING FOR 22 (en vivo)
15.- MOTLEY CRUE – GIRLS GIRLS GIRLS
Girbén, molt bona la llista. Caldria afegir la que menciona en Brian, i una de Morricone-Sergio Leone (potser "La muerte tenía un precio") i el "Whistle while you work" de Blancaneus.
Eliminaeing? no sé si et podré mirar amb els mateixos ulls a partir d'això eh! marededéusenyor!
ResponEliminaJa m'agradaria saber què ballaves als teus 13 anys...
Elimina