Biodiversitat

Instagram de Xavier Caballé

Per motius que ara no recordo, em va ser impossible assistir a l’Ateneuesfera de l’any passat o sigui que feia gairebé dos anys que no havia pogut repetir aquesta experiència tan inusual com satisfactòria. Per qui no ho sàpiga, aquestes trobades de blocaires les organitza en Guillem Carbonell, cada quan li sembla, a l’Ateneu del carrer Canuda. No són reunions obertes a tothom, sinó que s’hi acudeix per invitació d’algun dels seus membres, de manera que cada nova sessió inclou tant assistents veterans com de nous, procurant que el nombre de participants no es desbordi. Aquesta tertúlia exquisidament civilitzada, on tothom té oportunitat de dir la seva, sense que al moment es generin deu converses paral·leles (com sol passar al nostre país), em fa pensar en els salons literaris que convocaven algunes dames de la Il·lustració francesa i cal aplaudir en Guillem per la discreció i saviesa amb la que ho condueix tot plegat.

He parlat de saló literari, però en realitat aquesta tretzena Ateneuesfera que es va celebrar ahir a la tarda, si revela alguna cosa, és la diversitat de propòsits i continguts que animen els blocs del nostre àmbit més proper, amb el que es pot concloure que en això dels blocs no hi ha una manera de fer canònica i que l’eina es prou elàstica per permetre tota mena d’usos. Gosaria dir, encara que soni a repatani immobilisme, que plataformes suposadament més avançades tecnològicament com els facebook, twitter, pinterest i altres limiten gradualment les possibilitats expressives per tal d’assolir la immediatesa sota una uniformitat estètica.

Com deia, ahir a la venerable i una mica precària sala Borralleras s’hi aplegaren blocs de tots els gustos. Els més estrictament literaris serien els de la Roser Caño a Antaviana, la Marta Millaret amb els seus relats de dones catastròfiques a “Volar de nit és perillós” o en Josep Manel Vidal i les seves proses poètiques a “Filant prim”. Per cert, en Josep Manel era el convidat especial de la Clídice, arribat expressament des de Xàtiva. Alguns blocs es centren en la ciutat de Barcelona, de vegades de forma periodística, com el que té el propi Guillem Carbonell a Time Out, d’altres amb un recull de llocs, fets i tradicions locals, com el del novell Aitor Aretxaga a “Coses de Barcelona” o encara amb vocació de servei per a la comunitat que viu a la nostra ciutat, com l’SpaghettiBCN de Marco Giralucci i Fabio Pitrola. Hi ha blocs eminentment gràfics com el de grafits i pintades de la Isabel Aparici (Caligrafías Urbanas) o el de l’excel·lent fotògraf Toni Bernat (Subjectes).

Blocs especialistes, com el de Pere Andreu Jariod, sobre música clàssica (El quadern de l’apuntador), el de Galderich, sobre bibliofília (Piscolabis Librorum) o el de Puigmalet, sobre diccionaris (Gazophylacium). I encara el bloc de Mercè Piqueras (La lectora corrent) que fa una admirable i molt necessària labor de divulgació científica o en Xavier Caballé, veritable Jekyll & Hyde, que tant informa sobre tecnologia punta a “L’home dibuixat”, com recull notícies i imatges sobre llibres a “Diari d’un llibre vell”. O un bloc destinat a l'educació d'adults com el de Núria Valls, mare d'Antaviana, a "Clàssics". En Miquel Saumell, veterà tant a la catosfera com a les reunions de l’Ateneu reflexiona sobre l’actualitat al seu “El radar de Sarrià”. Deixo pel final els inclassificables, els que escrivim sobre tot i sobre res, els que ho tenim fàcil, perquè no ens fa por l’estirabot. I aquí hi incloc en Sani Girona amb el seu impossible (de pronunciar) “Dipofilopersiflex III”, la Clídice de “Un tel als ulls” i també a aquest servidor de vostès.

Sobre els temes tractats seria impossible fer-ne un resum. Una extensa part central es dedicà a les satisfaccions diverses que havíem obtingut del nostre exercici blocaire, però també es parlà de:

• Com eliminar el sufix “.es” de les adreces de Blogger.
• Què coi és Pinterest i perquè serveix.
• Diplomàcia dels comentaris, respondre’ls o no.
• Els trolls i la seva escassa incidència a casa nostra.
• Confusió entre el personatge fictici i l’autor del bloc.
• El futur del periodisme.
• Ginys necessaris o prescindibles. Cal un iPad?
• Anècdotes, rialles, bon rotllo.

Per descomptat, també es va fer alguna menció maliciosa al rei dels elefants.

L’acte finalitzà passades les vuit amb una comunió de festucs (o sigui, pistatxos). 

Aquí, la crònica de Guillem Carbonell. 

Aquí, l'apunt de Roser Caño.

Aquí, la nota de Miquel Saumell. 

Aquí, en Sani Girona, més gràfic que mai.