Un Sant Jordi amb Dickens

Per a mi els vint-i-tres d’abril amb els anys han anat perdent lluïssor i, si mai no havien estat els dies ideals per comprar-se llibres, almenys convidaven a la passejada i al bon rollo inaprehensible generalitzat. Ara ni això; les multituds del centre de la ciutat em fatiguen sense cap avantatge compensatori i conviden a refugiar-se a casa amb un bon llibre a les mans. Al cap i a la fi, la lectura és un acte solitari que té molt poc a veure amb aquesta desfilada de vanitats, signatures, llibres més venuts i descomptes del deu per cent. No es tracta tant de llibres i de roses, com de llegir i estimar, i millor encara, estimar la lectura.

Dit això, com que no visc en un buit perfecte, inevitablement algun llibre regalaré i algun llibre em regalaran i, tot evitant ser obvis, ens quedarem amb les ganes de llegir aquell llibre del qual tothom parla i que tant ens agradaria esbudellar en públic.

I com que aquest any estem celebrant el bicentenari del naixement de Charles Dickens, potser caldria tenir un detall amb l’home i fer un esforç per superar prejudicis i tastar alguna de les seves novel·les, encara que no es tracti de rabioses novetats mediàtiques. Hi ha per exemple una nova traducció de “Pickwick” a Acontravent i firmada per Miquel Casacuberta, per demostrar que hi ha vida després de Josep Carner. No us sabria dir res de la qualitat d’aquesta traducció, però posaria la mà al foc per afirmar que es tracta de l’obra d’un enamorat del text, ja que ningú no emprèn una tasca tan monumental per diners o per glòria; i menys a una literatura com la catalana, on sembla que amb una traducció per títol anem més que servits, sobretot si la firma l’ínclit Carner. Doncs no, visca l’excés i el luxe de les traduccions redundants i supernumeràries que tanta falta ens fan perquè circuli l’aire fresc dins de l’ecosistema literari local.

Però aquest Sant Jordi em porta una notícia encara millor, perquè després de preguntar-me fa temps sobre la traducció interrompuda de “Casa inhòspita” a càrrec de Manel Pegagrega, m’arriba un correu del seu fill Cristian que m’informa que el seu pare es deia en realitat Josep Tebé, i que la tasca a la qual va dedicar els seus moments més feliços començarà a aparèixer a Vilaweb en lliuraments setmanals des d’avui mateix.

Comptàvem en català amb una magnífica traducció de “Bleak House” per part de Xavier Pàmies; per tant, l’escreix, és tot al nostre favor (i confessaré que algunes de les solucions de Tebé em convencen més que les de Pàmies). Que visqui per tant la biodiversitat textual! I que visquin sant Jordi, la seva princesa i, per descomptat, el drac.