Piràmide de Ball

Aquesta meravella gairebé inexpugnable es troba a 600 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Es tracta de les restes erosionades d’un antic volcà format fa 7 milions d’anys. Té una llargària de 300 metres i una alçada de 562 metres. Cal afegir que està deshabitada?

L’illa rep el seu nom del tinent Henry Ball, que la va descobrir l’any 1788, encara que el primer que la va trepitjar diuen que fou el geòleg Henry Wilkinson l’any 1882. La primera escalada al seu cim tingué lloc el dia dels enamorats de l’any 1965. A partir de 1982 es va prohibir l’escalada de l’espectacular agulla, tot i que la interdicció s’ha relaxat darrerament, sempre que es sol·licitin els permisos pertinents, una prova (si encara calguessin) que els practicants de les aventures extremes han esdevingut una epidèmia i que l’autoritat competent ha decidit munyir-los sense remordiments.

Per a qui s’estimi les novetats, el punt de màxim interès de l’illa resideix en aquest insecte-pal quasi endèmic (també es troba a la veïna illa de Lord Howe, a vuitanta insignificants quilòmetres) que rep el nom erudit de “Dryococelus australis”.

La piràmide de Ball, a diferència de l’illa imaginària d’ahir, té la seva existència ben contrastada i l’estil literari que més se li adiu és el realisme “à la Flaubert”; però cada vegada que me la miro més s’aproxima al disseny d’un videojoc de fantasia, tipus MYST. Els referents que he aplegat dins d’una sola frase inspiren, però també limiten. Potser no és el millor moment per apostar per una realitat física, malgrat el blasó de Higgs.