Fantasies animades d’aquest mes d’agost (2 de 2)

El Capità Pirata, Polly, Victoria Regina i Charles Darwin

“The Pirates! Band of misfits”, la segona pel·lícula d’animació vista aquest mes d’agost, no podria ser més diferent de “Brave” en tots els seus apartats. Des de l’any 2005 els mítics estudis Aardman no ens alegraven la vida amb un llargmetratge realitzat amb la tècnica del “stop motion”, tècnica que no acaba mai de ser del tot fluïda, però que resulta simpàtica pel seu component artesanal. El pitjor que podria dir d’aquests pirates de plastilina que Peter Lord i Jeff Newitt han dirigit és que estèticament no són gran cosa (ni punt de comparació amb les Highlands de Pixar). Per la resta representen un espectacle deliciós, especialment si no t’atures gaire a pensar-hi: no espereu doncs extraure’n alguna profunda lliçó moral.

Del que dic ja es pot deduir que les millors virtuts de “Pirates!” les trobarem en el seu guió ple d’aquell humor genuïnament anglès que tant ens agrada. Allunyant-se de l’humor de Hollywood que sembla que no pot evitar referents anacrònics a icones pop, aquests bucaners són d’una innocència entendridora i surrealista, diria que infantil si no fos perquè segurament són els adults els que s’ho passen millor en un registre que no queda massa lluny dels Monty Python.

La pel·lícula es basa en un llibre del molt apropiadament anomenat Gideon Defoe que es titula “The Pirates! In an adventure with Scientists”. No us sembla un títol magnífic? Aquesta banda de “misfits” o inadaptats —els components de la qual responen a noms tan descriptius com Pirata Albí o Pirata a qui li agraden les Postes de Sol i els Gatets— són una colla de trossos de pa i per tant no hi ha manera que guanyin el premi al pirata de l’any. L’abordatge al Beagle i l’encontre amb Charles Darwin els obrirà una possibilitat de fer-se amb un immens botí per camins inimaginables que no penso rebentar aquí.

No cal dir que és imprescindible veure la pel·lícula en versió original per comprovar la solidesa dels actors britànics i com s’ho passen de bé, començant per Hugh Grant (el Capità Pirata), Martin Freeman (el Pirata del Mocador) i Imelda Staunton (la reina Victòria, que és la dolenta de la funció).

Com deia l’altre dia Santi, la cinta és tan plena de detalls d’ambientació i de gags en segon terme que és recomanable fer-se amb el DVD quan es publiqui per estudiar-lo amb lupa. De moment, però, jo no la deixaria escapar al cinema per acabar el mes d’agost amb una dosi d'excel·lent bon rotllo.