Pàgines

divendres, 17 d’agost del 2012

L'alegria que passa

D’aquí no res farà una setmana que he retornat als meus territoris habituals de caça (al pla de Barcelona) i encara no he publicat un apunt decent, com pertoca a una allau que es confessa diària. L’absència de quòrum lector no inspira gaire, encara que el pal de paller dels jubilats (Júlia Costa, Francesc Puigcarbó i Pere o Miquel (aquest sense filiació)) mereix un homenatge a la constància, immune a l’anèmia dels índexs d’audiència.

A més ja estic tip de veure l'apunt d'en Batman ocupant la capçalera.

No em falten motius per a un text d’urgència (sobre lectures, pel·lícules o experiències recents), però de moment els deixaré passar, per mandra, galvana o procrastinació (si cal expressar-se amb tecnicismes abstrusos). Mentre Josep es passeja per ciutats tan “cool” com Sòria o Valladolid, omplo la setmana no tant amb les acabades d’inaugurar festes de Gràcia, com amb aquesta cançó llarga de Dominique Ané. Que m’agrada qui-sap-lo.

“Le convoi”. Per a tots vostès.

21 comentaris:

  1. Benvingut a la feina. Ara que agafés el relleu ja podré marxar tranquil.
    Aquí hi ha poca audiència, però a les festes de Gràcia una mica més i m'ofego en l'atmosfera irrespirable de la guerra de les galàxies: tot l'univers barceloní, dimecres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fotis, Miquel, a aquestes altures no s'admeten més desercions.

      Elimina
  2. Ei, que els no jubilats també et trobem a faltar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, amb la teva política de publicar reposicions mai no queda clar si hi ets tot ;p

      Elimina
  3. ben retornat a la tasca diària. Ai, si no fos pels jubilats que estem de guàrdia permanent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, sou més útils aquí que supervisant obres que, per altra banda, ara estan totes aturades.

      Elimina
  4. Un altre no jubilat que et dóna la benvinguda.

    ResponElimina
  5. Doncs bentornat mestre, que aquí entre calorades i incendis crec que les idees per fer posts se'ns esvaeixen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, la temperatura definitivament no convida: haurem de treure idees del congelador.

      Elimina
  6. De fet crec que els tres que menciones, inclosa jo mateixa, mereixem un premi seriós a la quantitat i qualitat blogaires, ja que mai no ens n'han donat cap, més enllà d'aquests que ens lliurem de forma informal els uns als altres, premi que hauria de comportar, evidentment, dotació econòmica i difusió dels nostres textos a nivell internacional, publicació d'un recull acurat en paper de 175 grams com a mínim i recolzament del Govern de la Generalitat. Una mena de Premi d'Honor o d'Óscar honorífic a tota una tasca, vaja. El teu reconeixement a la nostra incombustibilitat ja és molt d'agrair, encara més quan la distància geogràfica esmola la percepció.

    ResponElimina
  7. Val a dir que la nostra tasca constant ve dels temps en els quals encara no érem jubilats jubilosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, estic totalment d'acord que us mereixeu un premi més substanciós que les enganxines de coloraines que solem intercanviar-nos. Parlaré amb en Mascarell.

      Elimina
  8. Sí que cansava el Batman, sí... Hi haurà text sobre els cangurs d'estiu?

    ResponElimina
  9. doncs res, potser ens creuem avui per les festes de Gràcia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ens hem de creuar, Pons, segur que no serà allí.

      Elimina
  10. Benvingut, Allau! Jo també m'alegro que hagis fet desaparèixer l'apunt de Batman al capdamunt del bloc.

    Aquí he estat esperant que arribessis i, ho confesso, mirant la natació i l'atletisme dels Jocs de Londres mentre acabava unes feines que m'han caigut per sorpresa. Igual que el Miquel, desaparec uns dies.

    El cas de la Júlia no és que es mantingui durant l'agost amb els seus extensos apunts diaris, sinó que ens dóna feina a qui la seguim! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, jo de l'olimpisme només vaig veure la cerimònia de clausura (i em va semblar bastant rotllo).

      La Júlia ha aconseguit combinar les vacances amb el seu ritme habitual de publicacíó: esforç al qual jo aquest any m'he negat perquè no hi arribo.

      Elimina
  11. Ha, ha... Boníssim això d'estar fart del darrer apunt i de la primera fotografia! Benvingut i endavant amb el bloc.
    Per cert, ja has parlat amb en Mascarell per donar.li una creu de sant Jordi a la Júlia?

    ResponElimina
  12. Galde, ho deus dir per experiència pròpia ;p

    Això de la crucifixió (benigna) de la Júlia va per bon camí.

    ResponElimina