Abans de marxar més d’un ens va censurar i va titllar-nos de mals patriotes perquè havíem escollit passar les vacances a Alemanya. Trobo que no cal dimonitzar cap país per qüestions de l’economia de mercat que ningú no acaba d’entendre del tot. A més cal aprofitar aquests moments quan encara podem anar pel món pagant en euros, que no se sap mai quant duraran. És cert que ja és el tercer any consecutiu que passem a Alemanya unes o altres vacances i seria bo canviar una mica de destí que Europa té també altres països.
Sigui com sigui fa exactament un mes ens vam plantar a Hamburg amb la intenció de fer un tomb pel nord germànic. Poc m’imaginava que el tret unificador de les vacances seria l’humil totxana, present a la majoria d’edificis de la zona. I va ser a Hamburg on vaig sentir parlar per primera vegada del Backsteinexpressionismus, o Expressionisme del Totxo, un estil propi dels anys 20 del segle XX que jugava amb les possibilitats decoratives de l’humil maó. La seva característica angulositat (la del totxo, vull dir) evoca el contemporani “art déco”, però amb una mica més de coneixement ulterior els edificis d’aquesta zona d’Europa que abasta grollerament des d’Holanda fins a Dinamarca ja feia segles que intentava extraure tota la seva expressió al paral·lepipèdic maó.
En tot cas, la Chilehaus de Fritz Höger va ser per a mi un amor a primera vista. Construïda entre 1922 i 1924 per un navilier que havia fet la seva fortuna gràcies al comerç amb Xile, evoca amb la seva forma hidrodinàmica la silueta d’un vaixell i supera en esvelta gràcia el molt més famós Flatiron de Nova York.
Al mateix barri d’oficines (o Kontorhausviertel) es troba el més sever Sprinkenhof. Va ser construït en tres etapes des de 1927 fins a 1943 pels germans Hans i Oskar Gerson. Encara que comparteixi el color de xocolata de la resta d’obres mestres de la zona, la seva façana repeteix una pauta geomètrica gairebé hipnòtica. Res però ens prepararà pels deliris de Bremen.
Quina sorpresa d'entrada. Sí, parles d'art deco i és el que anava a dir; el modernisme va recuperar el totxo. Aquesta arquitectura molt més intel.lectualitzada que ens portes tu també el va adoptar.
ResponEliminaCosa curiosa: aquest estic vaig estar per tercera vegada a Roma, amb els pares, qeu la coneixien. I vaig tornar a fer un altre cop el típic. Per començar el Colisseu. I mira que hi havia estat dues vegades, però mai m'havia fixat en una cosa en que es va fixar el meu pare. Es queda parat mirant des del pis superior i diu: "¡Qué bé treballaven el totxo aquesta gent! Fixa't com el posaven, tot de punta, per poder-hi enganxar el marbre a sobre...". No m'hi havia fixat, ves quina cosa. Per a mi el Colisseu era de pedra. Doncs no, l'estructura sí que és de pedra, però la resta de totxo.
M'ha agafat ganes de conèixer Hamburg. Bé, no costa, que fa quatre dies que he vingut i només penso en tornar a fugir d'aquesta calor... I els alemanys, que de per sí ja són tan expressionistes, no?, aplicant l'expressionisme al totxo... molt interessant tot plegat, sí.
Eastriver, veuràs per la continuació d'aquests apunts que amb el maó els alemanys han fet moltes virgueries. Hamburg té a més una arquitectura portuària molt interessant.
EliminaArquitectura portuària? Això sempre em remet a Liverpool...
EliminaA més hi ha la connexió Beatles.
Eliminaquè guapa la Xilehaus. Té gràcia això de que li diguin al totxo la pedra cuïta, si a sobre alternen amb aquests esmalts de pastisser amb la xocolata i la nata, molt Hansel i Gretel. Parlant de contes, m'has provocat delírium bremens ;P .
ResponEliminaTambé hi ha molt de conte per aquesta part del país. Ja en parlaré d'algun.
Eliminaquin totxo de post xD
ResponEliminaDoncs espera els que cauran.
EliminaAmb aquesta arquitectura em passa que me l'he de mirar amb ull d'espectador; li sé veure els valors estètics, però com a possible habitant hi trobo a faltar les sortides a l'aire lliure.
ResponEliminaEnric, són edificis d'oficines, no cal pensar gaire en les sortides.
Elimina