Lübeck és un riu tranquil

El rovell de l’ou de Lübeck és una illa preservada en el temps i parcialment acompanyada del riu Trave. La circumval·lació de les seves ribes no superarà gaire més que dues plàcides hores, més inclinades a la domesticitat que a les sublimitats artístiques.

Prop de la Holstentor hi ha els vells magatzems de sal, tan importants en segles previs a la cambra frigorífica, quan part de la dieta i de l’economia depenia de les bacallaneres i de la pesca salada. Que actualment aquestes venerables construccions de maó estiguin ocupades per unes galeries comercials, que combinen el farro turístic amb el disseny global de la multinacional vestimentària gallega per excel·lència, suposo que ja no sorprendrà ningú.

I, sí, una pandèmia de cadenats recorre Europa (que el venerable Karl Marx em perdoni). El responsable s’anomena Federico Moccia i està contaminant tota mena de ponts sobre aigües no gens tèrboles. Quan l’amor —que caldria sentir-lo com un gest rabiosament personal, exclusiu i intransferible—, esdevé un “trending topic”, la repetició acrítica d’un ritual carrincló, és inevitable preguntar-se si la civilització occidental no ha caigut en un abisme de decadència, del qual ningú no l’extraurà.