A ben poca distància, t’hi porta un autobús urbà, trobaràs la platja de Travemunde, és a dir la desembocadura del riu Trave. Aquestes platges del nord és a ple estiu quan més pena fan, amb les seves mancances al descobert. Els esforçats banyistes del diumenge es mullen els peus com aquell que fitxa a la feina i després s’enfronten a la llarga perspectiva que encara ofereix el dia de festa. Els terrenys prop del gran hotel estan ocupats per una trobada mundial de jugadors de petanca; al costat del passeig marítim hi ha un magatzem que ven sabates de saldo, possiblement xineses; al cor del poble uns encants, on s’exhibeixen també cotxes d’època (deuen de tenir més de trenta anys). Un parell de núvols amenaça el fràgil equilibri del dia, però els que endrapen gelats a les terrasses no s’immuten: els alemanys en hores de lleure són fets d’acer inoxidable i no s’espanten per quatre gotes que puguin caure.
 |
| Imatge de JMT |
Unes imatges desoladores. Queda clar que no són de Benidorm, tot i que allí també hi ha molts alemanys.
ResponEliminaNo sé, Francesc, si Benidorm és gaire més excitant.
EliminaQuina descripció més depriment!
ResponEliminaEnric, no ho pretenia, potser m'he passat.
Elimina"Girbén, suposo que és qüestió d'explorar deliberadament tot aquell territori que no figura a cap guia."
ResponEliminaI jo suposo que jeure en una de les cadires de vímet de Travemunde té molt a veure amb l'exercici de l'aforisme del bon viatger que em comentares.
Jordi, Travemunde també figura a les guies, però no sóc cap viatger aventurer ni ho pretenc ser.
EliminaSaps, existeix una filigrana sònica, el "No hay nadie como tu (Soberbia)" del ROJO dels enyorats Esclarecidos, que va de la benaurança d'estar-se en un balneari del nord ben embolcallat amb una manta.
EliminaEsclarecidos eren tan fins i tan del Nord que semblaven de Donosti. Grans!
Eliminam'agrada la imatge dels alemanys d'acer inoxidable, perquè mai me'ls podria imaginar de ferro colat :)
ResponEliminaClídice, ara millor de titani.
Eliminahi ha més gent a les platges de Benidorm a l'hivern que a Travemunde a l'estiu. Però té el seu encant.
ResponEliminaJoan, sobretot a l'hivern...
EliminaPer a nosaltres són platges inhòspites. Diu que es necessiten fins a tres generacions per aclimatar-se a llocs diferents. A vegades la natura treballa amb lentitud.
ResponEliminaTres generacions, Olga? Així, passant-hi una setmana no en treurem res.
Eliminaquè son aquestes casetes que hi ha la sorra? soc l'únic que li estranyen?
ResponEliminaPons, són unes cadires de vímet que eren típiques fa un segle i que encara s'estilen a les platges d'allà dalt on és convenient protegir-se dels elements.
EliminaJo encara recordo haver-ne vist de semblants a les platges del nord de la península, Santander i a Sant Sebastià, que eren les platges més burgeses.
ResponElimina