Schwerin

Després de la reunificació de les dues Alemanyes la lògica dels nombres hauria exigit que la ciutat de Rostock, amb els seus 200.000 habitants, fos nomenada com a capital del Land de Mecklemburg-Pomerània. Però la veritat és que Rostock te reputació de ciutat ben poc atractiva i es va preferir afavorir Schwerin, que no arriba als 90.000 habitants, però que gasta maneres de vella dama a penes contaminada pels anys de comunisme.

Al centre abunden els edificis d’estil neoclàssic —el museu, el teatre, l’ala nova de l’ajuntament— que confereixen a la ciutat un aire de poder institucional, que per les seves moderades dimensions no arriba a ser asfixiant.

L’edifici estrella i el cor de Schwerin és el palau-castell, seu actual del parlament de Mecklemburg - Pomerània. Envoltat de llacs i amb tota mena de detalls fantasiosos que remeten tant a l’Orient com als contes dels germans Grimm, el palau ens parla d’un temps no gaire llunyans, en els quals Disneylàndia no s’havia inventat encara i la noblesa alimentava la mitomania col·lectiva. Vista la decoració tan Belle Époque, els ducs d’aquí devien estiuejar a Biarritz o a la Riviera. Ara som els turistes de calça curta els que envaïm els seus jardins i prenem un refresc a l’antic hivernacle sense necessitat d’haver fet una revolució.

Llegeixo que Schwerin és la ciutat d’Alemanya amb l’índex de criminalitat més alt. Ningú no ho diria: sembla un lloc tranquil, quasi ensopit. El motiu? Que les ordenances municipals consideren un crim fins i tot viatjar en transport públic sense bitllet. Formes de mirar les coses.