El cactus on hi hauria de ser el teu cor té boniques floretes i encara que sempre em punxi mai no amarga el meu ardor
El cactus on antany hi va ser el teu cor té el poder d’estripar i esfilagarsar M’hi quedo perquè hi estic enganxat, perquè no hi ha manera de separar-m’hi
En contrast, una cançó ben austera que evoca el desert. L’instrument que acompanya la guitarra en un segon terme és un Marxophone, una mena de cítara de 1917.
M'agrada més la metàfora del càctus i la seva flor que la suada de la rosa i les seves espines...
ResponEliminaL'acompanyament musical, brillant!
Ben vist, el cactus com el revers de la rosa.
Elimina