Existeix una tradició prou fonamentada al canon occidental en la qual els fenòmens astronòmics esdevenen metàfores dels sentiments amorosos. La Lluna és el satèl·lit literari (fràgil i femení per excel·lència) i totes les estrelles del firmament són símils dels ulls de l’enamorada. I no només a can Shakespeare. Del Sol sempre se’n parla com a símbol de poder i sense cap mena de subtilesa (però "Nothing like the Sun", Shakespeare encara). Merritt aquí no creu en el sol, és el que té el dol.
El segon número de la sèrie “69 Love Songs” és una balada cançonera i eficaç, fatigosament emesa pel Merritt més baritonal. L’Alan Sparhawk del grup “Low” la considera la millor peça de la col·lecció. Recorda una miqueta el “Perfect Day” de Lou Reed.
Diuen que hi ha un Sol al Cel
però jo no m’imagino el perquè
Potser n’hi va haver un
abans que marxessis
però ara l’únic que veig és la nit
No crec en el Sol
Com podria brillar sobre tothom
i no brillar sobre mi?
Com seria possible tanta crueltat?
L’únic Sol que vaig conèixer
fou la teva bellesa.
Des que vas desaparèixer
tot el dia és de nit
i a més sovint cau la pluja…
Les úniques estrelles existents
brillaven als teus ulls
No hi ha cap Sol excepte el que
mai no va il·luminar altres paios
La Lluna, de la qual canten els poetes,
s’ha rendit i ha caigut morta.
Caldrà revisar l’Astronomia.
És molt bo. Tindrem la traducció i els teus comentaris dels 69 poemes?
ResponEliminaNo em vull comprometre a res.
EliminaQuè bé sona tot plegat, de nit, mentre a casa tothom dorm...
ResponEliminaÉs una canço molt nocturna.
EliminaDoncs és cert el que diu la cançó, no n'hi ha ja sol !!!
ResponEliminaCarme, crec que ja ha sortit.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sé si els alemanys estàn sols a l'hora de capgirar el sexe de la lluna i el sol: Der Mond, Die Sonne. (Sempre m'ha semblat una complicació poètica.) Tampoc sé si hi existeixen més cassos d'homonímia com la nostra entre sol i sol.
ResponElimina"Casos", cassum l'olla!
EliminaNo deixa de ser curiós, perquè la lluna sembla tan lligada als cicles menstruals...
EliminaLa Lluna, la nit, la foscor, ens inspira d'una manera diferent a la llum forta del dia.
ResponEliminaI ajuda a la concentració.
EliminaPobra lluna, se la fa fràgil i suporta contínuament i estoica les embranzides de l'univers. La Terra poc que podria. Realment tinc problemes a l'hora de combinar el meu pragmatisme amb la lírica.
ResponEliminaBé, la cançó també combina la lírica amb l'astronomia.
EliminaEhmmm... ¿por qué precisamente 69 canciones de amor?
ResponEliminaPregúntaselo a Merritt, pero es un número muy amoroso.
EliminaQue naturals que sonen les teves traduccions, Allau. Amb aquestes darreres entrades m'estàs fent revisar aquest disc absolutament impagable, cosa que t'agraeixo.
ResponEliminaDavid, si sona natural, em dono per molt satisfet.
Elimina