El color dels temps

Tot encadenant amb la cançó d’ahir, penso ara en Pantone, la companyia de New Jersey propietària d’un sistema de control de color de molt estesa aplicació. Encara que fou pensat inicialment per les proves d’impressió en arts gràfiques, també ha trobat ús en altres àmbits, com per exemple la definició de l’estàndard dels colors de les banderes (el blau de la bandera escocesa és un Pantone 300). Pel fet que Pantone és una marca comercial, podria canviar els seus codis cromàtics quan li vingués de gust, un fet que podria tenir conseqüències surrealistes per les banderes del món que es defineixin per aquest patró.

Segurament això no succeirà mai, perquè la companyia no té altre desig que fidelitzar a clients i a no clients. Amb aquest objecte fa anys que, apart dels seus catàlegs cromàtics, comercialitza tota mena d’andròmines (tasses, cadires, llibretes, cobrellits…) caracteritzades per la seva monocromia i per l’etiqueta que indica el codi dins del sistema Pantone. Més recentment fins i tot han obert un Hotel Pantone a Brussel·les que, sí, és gairebé tan “parxís” com us el podeu imaginar.

Però una de les iniciatives més originals de la marca és l’elecció anual del color de l’any. En un exercici de sinestèsia que fa pensar en aquell famós anunci de compresses (de què fan olor els núvols?), un grup d’experts en estàndards de color es reuneix d’amagat dues vegades a l’any per decidir quin és el color que representa millor els temps que corren. Encara que tot plegat soni a collonada, les conclusions d’aquests conclaves es comercialitzen a un preu considerable perquè serveixin com a guia a modistes, dissenyadors, joiers, maquilladors, floristes i altra gent de mal viure.

Si m’ho preguntessin a mi, diria que l’any 2013 (i els dos o tres que el precediren) tenen un indubtable color catxumbo o marró o marro o gos com fuig; però els juramentats de Pantone semblen pensar diferent: enguany toca l’esperançador verd maragda de tota la vida. Ens ho venen així:

El Maragda, un verd vívid i vegetal, realça encara més el nostre sentit del benestar tot inspirant-nos intuïció així com promovent l’equilibri i l’harmonia.

Gairebé sempre associat amb brillants pedres precioses, la percepció del color Maragda és sofisticada i luxosa. Des de l’antigor aquesta tonalitat lluminosa i magnífica ha estat el color de la bellesa i de la vida nova a moltes cultures i religions. També és el color del creixement, de la renovació i la prosperitat, cap altre color transmet millor la idea de regeneració que el verd. Durant molts segles, molts països han escollit el verd per representar la curació i la unitat.

A partir d’ara, si venen mal dades (que amb tota certesa vindran), no busqueu la solució fàcil i paranoica de culpar la Merkel. Mireu-vos al mirall i pregunteu-vos si heu fet tot el que estava a les vostres mans. Heu escollit el color correcte? Era o no era el Maragda?