Musée Fabre (i 3)

Heinrich Lehmann (1814-1882), malgrat haver nascut a Kiel, ha estat rebatejat com Henri Lehmann per la Wikipédia francesa en un acte d’apropiació tan freqüent al país veí. Potser perquè va ser alumne d’Ingres i obrí taller a París, ciutat on acabaria morint. Pintor acadèmic i “pompier” d’aquells que el segle XIX produí amb escreix, es diria que en alguna de les seves obres s’excedí fins assolir nivells psicotròpics que ens el salven per a la posteritat.

Tal seria el cas d’aquest transport de Santa Caterina d’Alexandria que roman inoblidable per tot aquell que el veu una vegada a la vida. Caterina fou una noble egípcia de finals del segle III, dotada d’una intel·ligència i uns coneixements impropis del seu sexe a la seva època. Una nit va tenir un somni on se li apareixia Crist i sense més vacil·lació va decidir que seria el seu xicot de per vida (allò que se’n diu un matrimoni místic).

L’emperador Maximià, decidit a fer la punyeta a les províncies, es traslladà a Alexandria per organitzar unes orgies paganes. Caterina, que com l’emperador tampoc coneixia el do de l’oportunitat, va interrompre la festa per intentar convertir els presents. Maximià, emprenyat, enfrontà la núvia de Crist en un debat amb cinquanta savis; però, contra totes les expectatives, Cati els convertí tots. Maximià els executà immediatament per haver-lo fet quedar malament i després proposà matrimoni a la noia-meravelles, la qual digué que nanai, com era d’esperar. El pretenent rebutjat actuà en conseqüència i ordenà que la torturessin amb doloroses rodes de punxes. Miraculosament (o potser és que la pell de Caterina era molt dura) les rodes es trencaren i les punxes sortiren disparades per encegar els botxins. Perduda tota paciència, l’emperador manà que tallessin el cap de Caterina. Diuen que del seu coll va brollar la llet, un fet que suposo carregat de simbolisme que no em molestaré a desentranyar. Segons la llegenda una colla d’àngels traslladà el cadàver fins a les faldes del Sinaí.

Aquest instant és precisament el que reprodueix el quadre. Per l’espai entre seients que permet la posició horitzontal del passatger, per l’encens, l’orquestra angelical i l’excés d’hostesses (o hostessos, que mai no saps quin acaba sent el sexe dels àngels) queda clar que no estem parlant de Ryanair.