Neologismes que neixen vells

Millor un Klee que una Guitarra Acústica

En anglès ja fa temps que van empescar-se el mot “retronym” i com que trobo que és una paraula útil i de significat curiós, no veig perquè el català no podria adoptar-la tot traduint-la com “retrònim”. I què és un “retrònim”? L’especialista en la matèria Màrius Serra ho defineix així:

Es tracta d’un sintagma normalment compost de nom i adjectiu —com ara "guitarra acústica"— que designa un referent abans conegut pel nom genèric pelat —"guitarra"— per tal de diferenciar-lo d'una variant nascuda posteriorment —com ara "guitarra elèctrica"—. És a dir, que l'electrificació de la guitarra, a banda de generar un nou referent i de permetre el desenvolupament de la cultura rockera, va modificar el vell referent tot obligant-lo a una major precisió terminològica.

L’aparició dels retrònims té molt a veure amb el progrés i per això ens enfrontem diàriament a un munt d’aquests neologismes que ens resolen ambigüitats: així l’aparició del correu electrònic forçà que adjectivéssim el de tota la vida com “correu postal”, o la invenció dels rellotges digitals motivà l’aparició dels rellotges analògics, malgrat ser vells coneguts nostres. Una mica anacrònicament parlem del disc dur de l’ordinador per distingir-lo d’aquells discos tous que es deien “floppys” i que fa temps que es van extingir. Dels fills parits de la forma més clàssica possible en diem “biològics”, atès que en l’actualitat la maternitat es pot exercir mitjançant una variada gamma d’opcions. També, de forma més ridícula, a algunes botigues podem comprar “tomàquets biològics”, com si els productes de l’agricultura massificada d’El Ejido no ho fossin. Volen dir que han estat cultivats en condicions ecològicament correctes, però s’expliquen de manera tan llaminera com errònia (un cas molt similar al mantra idiota de “sense química!”)

Els retrònims van entrar per la porta gran a Hollywood en el moment que les pel·lícules d’èxit començaren a parir seqüeles. “Raiders of the Lost Ark” esdevingué en un passa-que-t’he-vist el feixuc “Indiana Jones and the Raiders of the Lost Ark”. El concís “Star Wars” de l’any 1977, després d’un èxit planetari i de la bogeria megalòmana del seu director, engendrà aquesta monstruositat de títol: “Star Wars Episode IV: A New Hope”.

Els personatges de l’escena pública també estan sotmesos a la retronímia. Des del moment que el gener de l’any 2001 un segon George Bush arribà a la presidència dels Estats Units, aparegueren les figures distingibles i connectades de George Bush Sr. i George Bush Jr. I l’actual papa Francesc esdevindrà Francesc I (francescprimer) el dia que un papa del futur decideixi repetir el seu apel·latiu. Ja ho veig, la retronímia té a veure amb el futur i amb el revisionisme, paraules no necessàriament harmòniques.

Em pregunto perquè em fascinen tant les paraules i els seus significats, quan rarament els faig quadrar. No al menys en aquest escenari, on totes les decisions preses han estat equivocades.