(41) Epitafi pel meu cor

“Perill: per evitar les descàrregues elèctriques

no traieu la tapa

No hi ha parts manipulables a l’interior

Per obtenir assistència

adreceu-vos al personal de servei qualificat”.

Que aquest sigui l’epitafi pel meu cor

Cupido va posar massa verí a la sageta

Aquest és l’epitafi pel meu cor

perquè el tinc mort, mort, ben mort

i la vida continua, nua, però continua

i la mort continua, pels segles dels segles (amén)

I a més em caus malament

Qui plorarà el traspàs del meu cor?

Les seves petites cagarades encapçalaran el hit-parade?

Qui prendrà les seves cendres i, tot cantant,

les llençarà des del terrat de l’edifici Brill?

I la vida continua, i l’alba traspua

i la mort continua, pels segles dels segles (amén)

I a més em caus malament

L’edifici Brill citat a la cançó, al número 1619 de Broadway, fou el Vaticà de la música popular a l’era prèvia a l’aparició del cantautor que anava per lliure. Als seus llegendaris cubicles suaren la cansalada músics tan essencials com Carole King & Gerry Goffin, Neil Diamond, Sonny Bono, Kander i Ebb o Bacharach i David. 

Perdoneu que m’hagi pres més llibertats de l’habitual en la traducció, però no volia passar per alt les repeticions i al·literacions de l’original, especialment en aquesta petita joia autoconscient que s’ocupa sobretot de l’art de fer cançons a partir de les deixalles de la història personal. Al vídeo trobareu una traducció més fidel.