Un món de metros: Viena (2)

Encara que aquesta sèrie mig difunta sobre els metros es dedica més aviat a la topologia de les xarxes que no pas a les seves glòries arquitectòniques, serà de justícia recordar Otto Wagner, arquitecte insigne i conseller de transports de l’ajuntament vienès a finals del segle XIX. Les estacions que dissenyà en un “Jugendstil”, llavors avantguardista, han aguantat força bé els canvis de gust que implica el pas dels anys. No hi ha dubte que són una de les més belles creacions relacionades amb el transport subterrani, junt amb les entrades de Guimard a París, els mapes de Harry Beck i les tipografies de la família de la Gill Sans.

Ens podrem fer creus, però en data tan recent com el 1981, aquestes meravelles del modernisme, només foren indultades de l’enderroc municipal per la unànime indignació ciutadana. Actualment una d’elles conté un espai d’exposicions de (poc) compromís, i també una de les entrades a la central estació de Karlplatz. L’altra és un cafè, bàsicament per turistes. Tanmateix són molt boniques, com tot el que supera la seva utilitat a base de tones d’estil.