Comentaris de text

Ashkenazi i Bar-Abba sota un focus poc afavoridor

Amb tota certesa, una pel·lícula que tracti de forma tragicòmica sobre les rivalitats familiars de dos filòlegs estudiosos del Talmud, com és “Peu de pàgina” de Joseph Cedar, només podria haver estat filmada a Israel, l’únic país del món on aquestes qüestions encara poden ser considerades com “de vida o mort”. Fins i tot, si elimineu la paraula “Talmud”, la insistència en la interpretació de textos com a “modus vivendi” fa per una pel·lícula molt i molt jueva; i, encara que no disposi de cap motiu per justificar-ho, algun gir de guió es basa tan plenament en l’ús de certes particularitats lexicogràfiques, que jo diria que cal haver mamat les tradicions hebraiques perquè el citat gir entusiasmi convenientment.

“Peu de pàgina” en quatre frases (o “tweets”): Eliezer Shkolnik (Shlomo Bar-Abba) i el seu fill Uriel (Lior Ashkenazi) són dos professors universitaris que han dedicat les seves vides als estudis talmúdics amb desigual fortuna. Eliezer hi ha invertit més hores que creativitat i ha conreat un amarg despit per la manca de reconeixement acadèmic. Mentrestant Uriel, més peresós, manipulador i fatu que el seu pare, ha assolit una carrera molt més triomfal. La situació semblarà redreçar-se quan Eliezer rebi el prestigiós premi Israel (un premi que vull imaginar que és totalment real). O no? Amb horror descobrim que hi ha hagut un error i que el premi anava destinat al fill. Com desfer el malentès sense que es produeixi una massacre d’egos?

La primera part de “Peu de pàgina” discorre lleugera, amb una imaginativa presentació infogràfica, a mig camí entre el passe de diapositives i el powerpoint. Els dos personatges principals queden perfectament dibuixats en to de comèdia en sordina (la banda sonora, massa volgudament còmica, crec que és el que menys m’agrada del film). Així, quan arriba la més severa segona part, on les misèries de l’acadèmia s’alternen amb l’esforç d’un fill per guanyar-se l’amor d’un pare d’ànima eixuta, la transició té lloc de forma impecable, gràcies tant al domini dels canvis tonals que té el director, com a la perícia dels dos actors principals. A casa som molt fans de Lior Ashkenazi, pel frívol motiu que a “Caminar sobre les aigües” d’Eytan Fox feia de l’agent del Mosad més sexy del món. Aquí, amb barba, ulleres i panxolina demostra que continua sent un molt bon actor sexy. Shlomo Bar-Abba qui, pel que llegeixo, surt de vint anys d’absència al cinema per interpretar aquesta pel·lícula, té un paper de molt poques paraules, però de silencis prenyadíssims d’intencions. Està excel·lent.

Malgrat que el que s’explica a “Peu de pàgina” és humà (massa humà!) i que el tractament és impecable (si deixem fora la música), la cinta connectarà sobretot amb gent que tingui una relació particular (via amic invisible) amb la paraula escrita. Recomanada essencialment per a filòlegs, bibliotecaris, farmacèutics, teòlegs i lectors de gustos indiscriminats.

Ashkenazi sota una llum favorable