Avui, l'home que em precedia a l'estanc no parava de xerrar amb la propietària (t'estalvio la reproducció de la conversa). Al final li ha dit que feia 5 anys que s'havia jubilat i s'avorria. No li hem preguntat què tal abans. L'estanquera em volia vendre una marca nova. La marca no era tan nova.
(les anelles són més cares al servei estació, suposo que es paga per poder gaudir el seu microcosmos)
Miquel, trobo que l'avorriment propi no és motiu suficient per avorrir els altres. I gràcies pel consell de les anelles, que no penso seguir, perquè jo no em perdo l'estímul del Servisio Estasión.
A la SF hi aniré vulguis o no. No vull ser l'únic barceloní que no ha estat a l'interior del temple. I en quant a consolar-vos, em penso que ho duc amb força modèstia.
Com m'agradaria acompanyar-te a buscar les anelles de dutxa a Servisio Estasion. Ah! i que sàpigues que jo, com el teu home, també et guardo una enveja tremenda. O potser dues.
Uf... els que no ho veurem et mirem amb certa enveja! No m'estranya que "el teu home" també tingui una enveja tremenda!
ResponEliminaI sobretot, soluciona el tema de la vànova... ;-)
La vànova no em deixa dormir, com pots comprovar per l'hora del comentari.
EliminaAvui, l'home que em precedia a l'estanc no parava de xerrar amb la propietària (t'estalvio la reproducció de la conversa). Al final li ha dit que feia 5 anys que s'havia jubilat i s'avorria. No li hem preguntat què tal abans. L'estanquera em volia vendre una marca nova. La marca no era tan nova.
ResponElimina(les anelles són més cares al servei estació, suposo que es paga per poder gaudir el seu microcosmos)
Miquel, trobo que l'avorriment propi no és motiu suficient per avorrir els altres. I gràcies pel consell de les anelles, que no penso seguir, perquè jo no em perdo l'estímul del Servisio Estasión.
EliminaIt's a Wonderful Life!
ResponEliminaTu que pots, comença el Lucreci...jo m'espero que facin la pel·li. MUac!
Mati, pena que el Lucreci no va de dones adúlteres, sinó te'l presentava al club a molt low cost.
EliminaRenaissance. Enhorabona!
ResponEliminaGràcies, José Luis, farem el que podrem.
EliminaFer plans, molts plans i alguns realitzables i tot !
ResponEliminaS'avorreix qui vol i no pas qui pot !...o no era així ? ;-)
De moment em mantinc realista i faig plans realitzables. Demà ja demanaré l'impossible.
EliminaEscuchar a los californianos It's A Beautiful Day, un lujo a su alcance...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=DnCLk1CPFTo
Sí, Barbebleue, basta cambiar el paso para que te vuelvan a la memoria músicas que creías perdidas.
EliminaAprendre a caminar en bici, si és que encara no saps. El nom de la penya ho tens ben fàcil: "the daily pedaling", és molt musical, no? L'enhorabona!
ResponEliminaVicicle, més o menys ja sé pedalar, però el que em correspon és la biblioteca estàtica.
Eliminamés enllà de Visitar la Sagrada Família no veig que tinguem res més en comú pendent
ResponEliminaUn dia o altre se't trencaran les anelles de la dutxa: és llei de vida.
Eliminano pas, tinc una mampara :P
EliminaLes mampares també es trenquen, tot és fal·lible.
EliminaVisitar més sovint el teu fillol? (que aviat no el coneixeràs...)
ResponEliminaM'uneixo al sentiment d'enveja.
És que viu molt lluny!!!
EliminaAra que tens temps, fins i tot podries venir caminant.
EliminaFer llistes és molt fàcil, el que costa és anar marcant les coses com a fetes......en tot cas comença per les més plaents
ResponEliminaJoan, avui ja n'he feta una. Demà una altra. I així, de mica en mica...
EliminaUn punt podria ser "revisar la llista tal dia com avui de l'any que ve, aviam com anem"
ResponEliminaSort! Good Vibrations!
M'ho apunto a l'agenda. Gràcies, Gemma!
EliminaA veure si et puc ajudar:
ResponEliminaNo vagis a la Sagrada Família.
I consola el teu home i als amics, que ens ho estàs posant molt difícil.
A la SF hi aniré vulguis o no. No vull ser l'únic barceloní que no ha estat a l'interior del temple. I en quant a consolar-vos, em penso que ho duc amb força modèstia.
EliminaCom m'agradaria acompanyar-te a buscar les anelles de dutxa a Servisio Estasion. Ah! i que sàpigues que jo, com el teu home, també et guardo una enveja tremenda. O potser dues.
ResponEliminaNo creguis, Llum, al final ho vaig solucionar a la "catxarreria" del barri. La realitat és sempre més prosaica de com te l'imagines.
Elimina