Les gràcies de Graz (i 3)

A la consideració de la Ciutat Vella de Graz com a membre del patrimoni protegit de la UNESCO s’hi va afegir l’any 2010 el palau d’Eggenberg que es troba als seus afores. La gràcia és que s’hi pot anar en tramvia, perquè en aquestes capitals austríaques fas dues passes i ja et trobes enmig del camp. Eggenberg és presentat com el conjunt barroc més important d’Estíria i diuen que va ser inspirat per l’Escorial. La veritat és que ho dissimula prou bé, perquè aquest palau ni enfarfega ni aclapara i es podria qualificar fins i tot d’agradable.

La visita guiada, exclusiva pel molt minoritari grup dels turistes que no entenem gaire l’alemany, ens passeja per la corrua de sales de la planta noble, totes profusament decorades amb frescos, amb menció especial a la sala dels planetes, on Hans Adam Weissenkircher va pintar un cicle que representa els quatre elements, els dotze signes del Zodíac i els set planetes que es coneixien a l’època. La sala s’utilitza actualment per a fer concerts de música clàssica (una obvietat que es podria aplicar a qualsevol recinte tancat sobre territori austríac).

En el mateix edifici hi ha un museu d’art religiós amb obres que van des del romànic fins el barroc. La col·lecció és bona, però no sensacional, i està disposada de forma molt professional. El parc que envolta el palau també val la pena, encara que el “Jardí Planetari”, amb tots els seus parterres simbòlics, soni millor en teoria que sobre el terreny. En un dels extrems del recinte hi ha un museu arqueològic bastant enrotllat. La seva peça més important és el Carro Sagrat de Strettweg (un Dinky-Toy de bronze del segle VI abans de Crist).

Encabat, prenem el tramvia i passem a l’altre extrem de la ciutat i de la línia, on hi ha un museu del tram i un santuari marià barroc: el paradigma del país.