Serendipitat (nivell bàsic) (II)

Casualment passo per la Sala Vinçon que no sé perquè pensava que l’havien tancat definitivament. Em trobo amb una espectacular exposició de làmpades del dissenyador Álvaro Catalán de Ocón (Madrid, 1975). Es tracta d’un projecte sorgit a Bogotà amb el propòsit de reaprofitar les ampolles de plàstic PET llençades a l’Amazonas i que acaben contaminant l’oceà. La idea es respectar el tap, el broc i la part superior de l’envàs per donar suport als elements elèctrics del llum, mentre que el cos de la botella es talla a tires i s’utilitza com a base per teixir la pantalla multicolor. El conjunt dels 99 llums de l’exposició és una veritable alegria visual. Fins el 23 de novembre.

I ara, en un context totalment diferent i fins i tot oposat. Algú reconeix aquesta escultura i sabria dir-me a quina plaça barcelonina es troba? Jo no hauria estat capaç de dir-ho fins dilluns passat.

Efectivament, és tracta de la plaça d’Islàndia al barri de Navas, un triangle no gaire generós que els carrers Palència, Bofarull i Espronceda limiten. La font, de grandària bastant abusiva, és un disseny dels arquitectes Carme Fiol i Andreu Sarriola i intenta reflectir simbòlicament l’illa que dóna nom a la plaça. Així, les cinc plaques metàl·liques que voregen l’estany central representen les seves cinc cascades més importants, mentre que un guèiser de freqüència i altura imprevisibles (tal com actuen els guèisers de debò) s’enfila fins a un màxim de 18 metres sobre els peus de l’espectador. El monument fou inaugurat l’any 1995 per qui era llavors el nostre alcalde, Pasqual Maragall, i comptà amb la presència de la Presidenta d’Islàndia Vigdis Finnbogadottir, vinguda exclusivament per la celebració.

Tot buscant informació a la xarxa sobre aquesta plaça, he descobert un concepte que no coneixia i (a risc de passar per un passerell) el repetiré aquí, i aquest concepte és el del “geocaching”. Sembla que ho va inventar un tal Dave Ulmer d’Oregon la primavera de l’any 2000. La cosa, pel poc que he entès, consisteix a descarregar-se una aplicació que t’ofereix unes coordenades les quals, mitjançant el GPS, t’ajudarà a descobrir l’indret secret on s’amaga un contenidor o “cache” (o “tupper” de plàstic) ple de secrets sentimentals i amb un quadern de bitàcola en el qual has de deixar la teva firma com a prova i testimoni.

Si esmento aquesta caça del tresor és perquè acabo de descobrir que a la plaça d’Islàndia hi havia un d’aquests punts d’acollida de freakies. I, si parlo en passat, és perquè (llegeixo) degut a unes obres (“por que estamos montando un Mercadona nuevo”(sic)), la capseta de rampoines i souvenirs ha sigut temporalment retirada.

Però no patiu. Tornarà, com tot torna.