Un dia perfecte (2)

De tornada de la muntanya, l’autobús passa davant del zoològic (que no conec). Convé  baixar a la propera parada, la que correspon al palau de Hellbrunn, doncs és un lloc que val molt la pena visitar, i no precisament per la famosa pèrgola on Liesl canta “Sixteen going on Seventeen” a la pel·lícula “The Sound of Music”. Sí, ja sé que la majoria de palaus, especialment si són barrocs com aquest, acaben resultant carregosos i enfarfegadors, però Hellbrunn n’és l’excepció. Potser perquè qui el va fer construir (1613 - 1619), el príncep-arquebisbe Markus Sittikus von Hohenems, era un sensualista de remarcable sentit de l’humor. En trobar-se l’edifici a quatre passes de la ciutat, va ser projectat com a lloc on passar el dia (especialment en temps de canícula) i retornar a Salzburg el vespre, per això no hi ha dormitoris a Hellbrunn.

Exteriorment el palau és agradable i no gaire ostentós, podria passar per un ajuntament de vila pròspera. No sé fins a quin punt s’ha mantingut a l’interior el mobiliari original, però el que s’hi troba ara és sortosament auster i realça les extravagants decoracions murals d’algunes de les sales.

Són també molt atractius els quadres d'aviram divers, tot i que fa una pena immensa contemplar un cap d’unicorn com a trofeu de caça. Hauria d’estar prohibit exhibir impunement les despulles d’una espècie protegida.

I així, entretinguts entre una cosa i una altra, fem temps a l’espera de visitar els jardins de Hellbrunn, que seran el plat fort del dia.