La lluna cantava un blues
Les estrelles del cel feien les segones veus
cantant-lo també
i jo, molt més avall
el cantava baix i lent
per a tu
i sé que
el món sencer cantava un blues
La Reina cantava el blues
El President tocava el saxòfon
sonava tan solitari
va sortir a les notícies
I des d’Ursa Minor
en el que semblava un ressopó de tota la nit
aparegueren lluminoses criatures solitàries
l’únic tret humà de les quals
fou cantar el blues
suau i baix
El blues cantava el blues
Els morts a les seves tombes
i els déus a les seves coves
havien esperat interminablement
per cantar una cançó trista
que parlés de tu.
Tard o d’hora havien d’aparèixer els “blues” i aquells jocs de paraules intraduïbles amb la tristesa i el color blau. Encara que això més aviat sona a marxa fúnebre. Deu de ser una de les lletres més seriosament boniques de la col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada