L’últim cop que vaig veure Richard

“The Last Time I Saw Richard” tanca “Blue” amb el record d’un vell amor. Habitualment s’identifica aquest Richard amb Chuck Mitchell, el primer marit de Joni, un cantant folk de qui es perd el rastre a finals dels anys 60.

L’últim cop que vaig veure Richard va ser a Detroit el 68
I va dir-me que tots els romàntics troben algun dia el mateix destí
Cínic i begut i donant la tabarra a algú en un cafè fosc
Tu rius, va dir, et creus que ets immune
Mira els teus ulls que són plens de lluna
T’agraden les roses i els petons i els homes bufons
que et diuen mentides boniques, mentides boniques
Quan t’adonaràs que només són mentides boniques
Només mentides boniques, només mentides boniques

Va posar un quart de dòlar al juke-box i va prémer
tres botons i la cosa es va posar a brunzir
I una cambrera va venir amb mitges de reixeta i una corbata de llaç
I va dir “Acabin la beguda que s’acosta l’hora de tancar”
“Richard, no has canviat gens”, vaig dir
Només és que estàs idealitzant un dolor que tens al cap
Tens tombes als ulls però les cançons que has posat són somiadores
Escolta, canten d’un amor tan dolç, un amor tan dolç
Quan tornaràs a posar-te dret?
Oh i l’amor pot ser tan dolç Amor tan dolç

Richard es va casar amb una patinadora artística
I li va comprar un rentaplats i una cafetera
I la majoria de les nits beu a casa amb la televisió engegada
I tots els llums de la casa encesos
Apagaré d’una bufada aquesta maleïda espelma
No vull que ningú s’acosti a la meva taula
No tinc res que parlar amb ningú
Tots els bons somiadors passen per això algun dia
Amagats darrera d’una ampolla en cafès foscos
Tan sols un capoll fosc
fins que em creixin les meves meravelloses ales i surti volant
Aquests dies en un cafè fosc són només una fase

Si realment es tracta d'un respons a l'ex-marit, està clar que Joni veu en el seu divorci només un alliberament: la metamorfosi en papallona. Vist el que se'n seguirà, tenia tota la raó.