Pàgines

diumenge, 3 de maig del 2015

Hedonisme

“The Hissing of Summer Lawns” (El xiuxiueig de la gespa a l’estiu) trobava Joni Mitchell ben instal·lada a una Califòrnia que començava a abandonar les flors als cabells de San Francisco per beneficiar l’amor a l’èxit i la cocaïna, més propis de Los Angeles. La cançó que dóna títol al disc critica al temps que glorifica el materialisme de certes dones que han venut barat el plat de llenties que la vida els ha donat. La fotografia que es desplegava en obrir l’àlbum feia tot el possible per dinamitar la imatge folk-singer de la Joni. Madonnes, Beyoncés i altres ensenya-cuixes d’aquest món, prengueu nota de qui va ser la precursora. I, de passada, intenteu repetir la seva audàcia musical.

“The Hissing of Summer Lawns” és una cançó tan ben valorada i tan elegant com poc versionada. De fet, jonimitchell.com no en certifica ni una sola versió. Poso a continuació lletra i música, per si algú es decideix.

Ell li va comprar un brillant perquè se’l posés al coll
La va col·locar a un ranxo sobre un turó
Podia veure les barbacoes de la vall
Des de la seva finestra
Veia les piscines blaves sota un sol estràbic
I escoltar el xiuxiueig de la gespa a l’estiu.

Va instal·lar una tanca de filferro espinós
per deixar fora tot el que li era desconegut
I a cada espina metàl·lica
una mica de la seva sang
Ella fa la ronda per la tanca d’ell
Tot escoltant un tambor llatí
i el xiuxiueig de la gespa a l’estiu
Foscor
Els prodigis ho fan fàcil
Foscor
Amb una màscara alegre
Foscor
La televisió ha quedat del tot apagada
Sense color ni contrast

Un gos de diamants
que porta una tassa i un bastó
Que mira a través d’un doble vidre
Que mira a través de massa orgull i massa vergonya
Hi ha una mosca negra que brunzeix
Hi ha una onada de calor que crema a la veu del seu amo
El xiuxiueig de la gespa a l’estiu

Ell li va regalar la seva foscor per penedir-se
I bones raons per abandonar-lo
Li va regalar tota una habitació moblada per Chippendale
On ningú no hi seu
Encara així, ella li preserva alguna mena d’amor
Capricis de la senyora
El xiuxiueig de la gespa a l’estiu


2 comentaris:

  1. L'únic pel que conec la Joni Mitchell es perquè em fa venir al cap l'Emma Thompson a Love Actually, ja em sap greu. Provaré de donar-li una oportunitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pintar l'Emma Thompson com a fan arquetípica de la Joni, no li fa cap favor (a la Joni).

      Elimina