Cluselles a la Fuster

Confessaré amb una mica de vergonya que tenia poc present el polifacètic Enric Cluselles i Albertí, tot i que el gran Galderich el va tocar de reguitzell a un seu apunt sobre Josep Janés. En tot cas, «Ninots i llibres» l’exposició que s’està celebrant a la biblioteca Jaume Fuster des del 22 d’octubre passat pot servir com a perfecta targeta de presentació a un dels nostres artistes més entranyables i potser una mica oblidats.

Cluselles, que va morir el juliol de l’any passat a pocs dies de fer els cent anys, havia nascut a Barcelona l’any 1914. Pertany per tant a la generació d’artistes formats durant la República. Havia dibuixat per «L’Esquella de la Torratxa» acudits tant perceptius com en el fons amables que acostumava a signar sota el pseudònim de Nyerra. Popularitzà un personatge de gran mostatxo, conegut com «home-foca» (encara que era més aviat un home-morsa). Fou amic íntim de Pere Calders i amb ell compartí experiència servint al cos de carrabiners, experiència de la qual sortiria el llibre a quatre mans (Calders al text, Cluselles a les il·lustracions) «Unitats de xoc».

Acabada la guerra patí un breu exili i un també breu internament a un camp de concentració prop de Figueres. A finals de l’any 1940, ajudat pels seus amics del bàndol vencedor (Ignasi Agustí i Josep Janés, sobre tot), el trobem a Barcelona ocupat en les més diverses activitats: professor a l’Escola Massana, dissenyador gràfic, il·lustrador i interiorista, professió aquesta última que esdevindria el seu principal sustent durant la resta de la seva vida.

Cluselles pertany a aquella raça d’artistes tan poc apreciada que, tot i tenir-los molt a prop i haver reconegut la seva companyia quotidiana, el vent de la Història els ha mig escombrat. Els que comptem més de mig segle al DNI identificarem sense dificultat creacions seves tan arquetípiques com la silueta de la fulla de roure de l’editorial Selecta o la superposició de triangles del logo de les motxilles Alpina. També tinc molt present la col·lecció de novel·les humorístiques del meu pare, «Al monigote de papel» (o la llufa d’en Janés), on el disseny de rajoles trencades de Cluselles interactuava amb les il·lustracions de Nyerro. I ja, en posició més purament sentimental, la seva decoració d’interiors per als cinemes Publi, Fantasio o París. O per a la llibreria Catalònia, la joieria Capdevila, o l’editorial Éxito.

L’exposició de la Fuster, comissariada per Julià Guillamon, és modesta i moltes de les il·lustracions són reproduccions ampliades. Només el material bibliogràfic està format per peces originals. Tot i això és una simpàtica i molt didàctica introducció al personatge. Durarà fins el 5 de gener de 2016 i jo de vosaltres no me la perdria.

És veure aquesta coberta, i veure el meu pare.