Secrets, mentides i Cisjordània

Preneu nota d’aquest nom, Hugo Blick, un gal·lès que només amb dues sèries televisives (The Shadow Line i The Honourable Woman) ha accedit al cel dels indiscutibles, a tocar d’un Simon, un Sorkin o un Ball. Parlaré aquí només de la segona, una producció de la BBC de 2014, en vuit capítols gloriosos i absolutament imprescindibles.

«The Honourable Woman» és superficialment un «thriller» polític d’espies no gaire allunyat del món de John le Carré, però amb un fort component de drama domèstic. La seva espina dorsal és l’inacabable conflicte d’Orient Mitjà entre Palestina i Israel, contemplat des del punt de vista de totes les parts implicades. El protagonitzen la família Stein, els quals a través de la seva companyia van ajudar a establir les bases de l’estat d’Israel. A diferència del bel·licisme del patriarca, la nova generació ha optat per patrocinar la universitat i les connexions informàtiques en els territoris palestins. Tot aquest idealisme optimista es veurà truncat quan els esdeveniments es torcin i surtin a la llum terribles revelacions del passat.

Blick, que exerceix de guionista i director (a més de productor), brilla en els seus dos papers, amb una història plena de capes, narrada amb fèrria intel·ligència. Els capítols es desenvolupen amb calma tensa, cap element és gratuït, i quan esclata la violència o es dóna un inesperat gir en la trama l’efecte es reduplica. No us aficionéssiu per cert a cap dels personatges, perquè (molt a l’estil de «Game of Thrones») aquí es poden ventilar qui menys t’esperaves en un tres i no res. «The Honourable Woman» és una sèrie que afavoreix un segon visionat, per fer-te adonar de com està de ben construïda i de com de destra és la seva administració del «tempo». El final és electritzant i absolutament justificat, afirmació que no crec que és pugui escriure sovint.

Eve Best, Tobias Menzies i Maggie Gyllenhaal, morbo, morbo, morbo

Maggie Gyllenhaal troba aquí el gran paper que el cinema li havia negat i compon de forma molt creïble la figura d’una aristòcrata filantròpica amb un passat corrosiu. A més, segons diuen els experts, el seu anglès britànic està mimetitzat a la perfecció. Al seu voltant, una colla d’actrius potents —sí, «The Honourable Woman» , malgrat el seu component genèric, és plena d’oportunitats pel lluïment de dones fortes— deixen gairebé tot l’element masculí a l’ombra. Així Lubna Azabal (descoberta a «Paradise Now» i «Incendies»), Eve Best (en un paper tan diferent al de «Nurse Jackie»), la gran Lindsay Duncan (en un rol una mica per sota de les seves possibilitats) i Janet McTeer, que està estupendíssima i demostra que té més ovaris i vagina que la resta dels presents (F.B.I. inclòs). Seria injust però silenciar el gran (i excèntric) treball de Stephen Rea, espia desastrat i enamorat, que quasi roba la funció.

A casa hem acabat enamorats de «The Honourable Woman», una d’aquelles infreqüents sèries a les quals no els dóna la gana d’abaixar el llistó i pretenen que les vinguis a buscar a mig camí. Conté dos videoclips (o muntatges), però les cançons són de Radiohead i Cat Power, respectivament. O sigui que res no es deixa a l’atzar. Ten Points.