Més repesques 2015

«Red Army» de Gabe Polsky:

Qualsevol que em conegui es preguntarà què faig jo mirant un documental sobre esports. La veritat és que hi vaig acudir una mica enganyat per les bones crítiques (un 97% a l’agregador Rotten Tomatoes), la producció de Werner Herzog i els comentaris tipus «és un drama èpic a mig camí entre Tolstoi i Gogol». I sí, és cert que la història de l’equip soviètic d’hoquei sobre gel conté incidents bastant particulars i presenta aspectes que reflecteixen molt bé la situació política a la segona meitat del segle XX (us en recordeu quan una victòria esportiva equivalia a la demostració d’una superioritat ideològica?) Sigui com sigui, no deixa de ser un documental esportiu i els esportistes rarament són les persones més ben articulades del món.

«Negociador» de Borja Cobeaga:

Quan Cobeaga no es dedica a la mercenària tasca de perpetrar guions sobre vuit cognoms andalusos o gallecs, pot ser capaç d’escriure i dirigir aquest prodigi d’equilibri i veracitat sobre la forma com es desenvoluparien uns diàlegs pacificadors entre terroristes independentistes bascos i polítics que representen l’status quo. Un pèl optimista en les seves conclusions, no deixa de ser una comèdia molt eficaç sobre un tema delicadíssim. No em crec Carlos Areces com a etarra, però Ramón Barea està esplèndid, com sempre.

«Un colom va posar-se en una branca a reflexionar sobre l'existència» de Roy Andersson: 

Confessaré que no en sabia res d’aquest director suec de 72 anys, que amb aquest film va guanyar el Lleó d’Or a Venècia; però del que ja em declaro fervorós admirador. El seu humor impassible sembla deutor de Buster Keaton i s’acorda perfectament en una estètica visual feta de quadres escènics i tonalitats neutres. La narrativa és inconnexa, però les connexions són fàcils de detectar. A la meitat de les escenes hi apareixen Jonathan i Sam, parella de tronats venedors d’articles de broma (ullals de vampir extrallargs, sacs de riallles…), en una relació totalment còmico-sòrdida.

Si us fa gràcia que un rei del segle XVIII torni derrotat de la batalla i entri a un bar del segle XXI en busca dels serveis, els trobi ocupats i s'hagi d'esperar assegut a la barra, aquesta és la vostra pel·lícula.