Un món de metros: Perusa

Perusa (o Perugia), la bella capital de la regió italiana d’Úmbria, compta amb una orografia complicada amb el seu centre històric encimbellat dalt d’un turó. L’abundor de desnivells ha propiciat tota mena de solucions per mirar de salvar-los sense perjudici pels vianants, des de les clàssiques escalinates romanes fins els impersonals ascensors d’aparcament. Molt més fascinants són els trams d’escales mecàniques que s’endinsen per les entranyes de la muntanya i descobreixen una antiga fortalesa papal subterrània amb racons dignes de les masmorres de Piranesi.

Però el que em va robar el cor va ser l’inesperat mitjà de transport, conegut amb el simpàtic nom de Minimetrò, que en realitat no és un metro, però se li assembla molt. Per respectar l’estàndard d’aquesta sèrie consignaré que:

-Fou inaugurat l’any 2008 per atendre una població d’una mica més de 166.000 habitants.

-Minimetrò consta d’una sola línia de quatre quilòmetres de llargada.

-Subterrani només en part, compta amb set estacions d’altura gradualment descendent, començant per Pincetto (que serveix al centre històric de la ciutat) i passant per Cupa, Case Bruciate, Fontivegge (que enllaça amb l’estació de ferrocarril), Madonna Alta, Cortonese i Pian di Massiano.

Minimetrò és de fet una espècie de funicular divertit, servit per vint-i-cinc vagonetes sense conductor, cadascuna d’uns cinc metres de llargada i amb una capacitat per a 20 passatgers. A diferència dels escassos autobusos urbans de la ciutat, sempre hi ha un minimetrò a l’abast del viatger. En arribar al final de cada trajecte el vagó gira automàticament sobre una plataforma circular amb un efecte tan màgic com funcional. Encara que els vehicles presentin exteriorment un color metal·litzat, tant el seu interior com l’epidermis dels rails són d’un vermell rabiós que contribueixen de forma difícil d’exagerar a l’èxit d’aquest transport que tant m’arriba a transportar: 10 sobre 10 en la meva escala d’eufòria.