El dimoni de les llistes: el mèrit de fer un paper LGTB sense ser-ho

No són uns premis que m’importin gaire, encara que ningú em podrà negar que bàsicament són blancs, masculins i heterosexistes. Enguany s’ha insistit repetidament sobre l’absència de candidats negres o llatins a la «kermesse» dels Oscar, mentre que Sir Ian McKellen incidia en la inexistència d’actors obertament gais guanyadors en qualsevol categoria. El més trist de tot és que l’opció inversa, o sigui la d’actors heteros fent de «transgressors» sexuals, compta amb una rica tradició de nominacions. I fins i tot d’alguns premis o guardons. Vegem-ho:

Nominada: Judith Anderson, «el ama de llaves de Rebecca» en paraules de ma mare. Una gran actriu clàssica en un paper travessat. Era l’any 1940.

Nominat: Daniel Massey fa del marieta Noel Coward i rep una nominació als Oscar a «Star!» (Robert Wise, 1968).

Nominat: Peter Finch, metge homosexual a «Sunday Bloody Sunday» (1971), en amorós triangle amb Glenda Jackson i (ai!) Murray Head.

Nominat: Al Pacino a «Tarda de gossos» (1975) atraca un banc i posa la ciutat potes enlaire per sufragar l’operació de canvi de sexe de la seva parella.

Nominat: Robert Preston era l’únic element autènticament gai de la tramposa «Víctor o Victòria» (1982).

Nominat: John Lithgow, transsexual precursor a «El món segons Garp» (1984).

Nominada: Cher, com a col·lega lesbiana de Meryl Streep a «Silkwood» (1983).

Nominat: Tom Courtenay com a utiller efeminat a «The Dresser» (1983).

Nominada: Vanessa Redgrave com a protofeminista disposava a vampiritzar una bella jove a «Les bostonianes» (1984). Amb Christopher Reeve i Henry James, un veritable duet fantàstic.

Nominada: Whoopi Goldberg a «El color púrpura» (1985), després de rebre maltracte de quasi tots els homes de la seva vida, troba consol inesperat en l’amant del seu marit (Margaret Avery, igualment nominada). En aquest cas no estic segur que la Goldberg no sigui obertament lesbiana, però hagués oblidat comunicar-nos-ho.

Guanyador: William Hurt obtingué l’any 1986 l’Oscar a l’actor protagonista per l’efeminat pres d’«El petó de la dona aranya». Anotem l’efemèrides.

Nominat: Bruce Davison per «Longtime Companion» (1989), una de les millors cròniques sobre els primers anys de la crisi de la sida.

Nominat: Tommy Lee Jones per «JFK» (1990), o l’assassinat de Kennedy segons Oliver Stone. No l’he vista, però diu que hi surten orgies exclusivament masculines. Alça Manela!

Guanyador: Tom Hanks com a adorable víctima de la sida a «Philadelphia» (1994). O Hollywood sempre arriba tard als puestos.

Nominat: Greg Kinnear, gai victimitzat i tercer en discòrdia a «Millor impossible» (1997). Els altres dos eren Jack Nicholson i Helen Hunt.

Nominada: Kathy Bates era una consellera presidencial, lesbiana i amiga de les armes a «Primary Colors» (1998).

Guanyadora/Guanyador: «Boys Don’t Cry» (1999) va posar en el mapa Hillary Swank en el paper d’un home transgènere en un entorn particularment hostil.

Nominat: Javier Bardem fent del molt homosexual Reinaldo Arenas a «Antes de que anochezca» (2000). La cosa té el seu mèrit.

Nominades: Judi Dench i Kate Winslet, en els papers respectius de la novel·lista Iris Murdoch i la filòsofa Phillipa Foot que, tal com succeí al món real, viuen una història d’amor a «Iris» (2001). Jim Broadbent també estava estupend.

Nominada: Salma Hayek no defugí la bisexualitat de Frida Kahlo en el seu estimat projecte «Frida» (2002).

Guanyadora: «Les hores», la calculadíssima novel·la de Michael Cunningham, rebé l’any 2002 un raonable tractament cinematogràfic per part del director Stephen Daldry i el guionista David Hare. Nicole Kidman, que interpretava la sexualment ambigua Virginia Woolf (amb una pròtesi nasal molt més comentada que les seves arts escèniques), s’endugué premis a dojo. Al film també hi apareixia una mestressa de casa de tendències sexualment dubtoses (Julianne Moore) i un malalt terminal de sida (Ed Harris). Els dos foren degudament nominats.

Guanyadora: Charlize Theron s’endugué l’Oscar a la millor actriu de 2003 per «Monster». Feia de lesbiana criminal i més lletja que un pecat. També té mèrit.

Nominats: Heath Ledger i Jake Gyllenhaal eren un parell de vaquers la mar de trempats a «Brokeback Mountain». Només el seu director, Ang Lee, tornà a casa amb un guardó.

Nominada: Felicity Huffman, dona transgènere amb fill inesperat a «Transamerica».

Guanyador: Philip Seymour Hoffman és un Truman Capote sinuós i molt creïble a «Capote» de Bennett Miller (2005).

Nominada: de nou Judi Dench, ara com una mestra lesbiana d’intencions afablement predatòries a «Notes on a Scandal» (2006). Cate Blanchet i Philip Glass també estan brillants.

Guanyador: Sean Penn obtingué el premi per fer del màrtir i activista gai Harvey Milk a «Milk». No me’l crec gaire.

Nominat: Colin Firth, un vidu que un any després de la defunció de la seva parella encara pensa en homes. Adaptació de «A Single Man» de Christopher Isherwood. Dirigeix amb molt bon gust el costurer Tom Ford. Hi surt la Julianne Moore (de nou).

Guanyadora: Penélope Cruz com a espanyola passional en el títol més impossible de la filmografia de Woody Allen. Inclosa aquí per la seva suposada relació triangular, compartida amb la Scarlett i el Javier.

Guanyador: Christopher Plummer a «Beginners» (2010). Si el seu personatge sortia de l’armari als 82 anys, potser que et miris el teu avi amb altres ulls.

Guanyadora: Natalie Portman, ballarina més que neuròtica a «Cigne negre» (2010), ens va deixar molt més preocupats que feliços.

Nominada: Annette Bening era la meitat de la parella que Julianne Moore complementava a «The Kids Are All Right» (2010). Totes dues estan perfectes en aquesta comèdia de paternitats perdudes.

Nominada: perforar-se el nas mola. Rooney Mara sembla que va agradar a «The Girl With The Dragon Tattoo». Jo la prefereixo a la menystinguda «Carol».

Nominada: Glenn Close. Fa d’home a «Albert Nobbs» (2012). No calia.

Guanyadora: Jared Leto per «Dallas Buyers Club» (2013). Aprimar-se no sembla tan difícil, si et regalen un Oscar a canvi.