 |
| http://www.famouslastmeals.com/ |
Velma Barfield, sentenciada el 2 de desembre de 1978 per l’assassinat del seu xicot Stuart Taylor amb un còctel d’arsènic i cervesa. Executada via injecció letal el 2 de novembre de 1984. Menú: ganxets de formatge i Coca-Cola.
Teresa Lewis, sentenciada a mort el novembre de 2002 pels assassinats de Julian Clifton Lewis Jr. i Charles J. Lewis. Executada via injecció letal el 23 de setembre de 2010 al Greensville Correctional Center. Menú: dos pits de pollastre fregits, pèsols amb mantega, pastís alemany de xocolata, refresc Dr. Pepper.
Gary Heidnik, sentenciat el primer de juliol de 1988 pels assassinats de Sandra Lindsay i Deborah Dudley. Executat via injecció letal el 6 de juliol de 1999. Menú: dos talls de pizza de formatge i dues tasses de cafè.
Timothy McVeigh, sentenciat el 2 de juny de 1997 per 8 casos d’assassinat en primer grau. Executat via injecció letal l’onze de juny de 2001 a la Penitenciaria Federal de Terre Haute, Indiana. Menú: dues pintes de gelat de xocolata i menta de Ben & Jerry.
Karla Faye Tucker, sentenciada el 19 d’abril de 1984 pels assassinats de Jerry Lynn Dean i Deborah Thornton. Executada via injecció letal el 3 de febrer de 1988. Menú: amanida ranxera, préssec i plàtan.
Mark Dean Schwab, sentenciat el 22 de maig de 1992 pel segrest, atac sexual i assassinat de Junny Rios-Martinez Jr. Executat via injecció letal el primer de juliol de 2008 a la presó estatal de Florida. Menú: cansalada, ous ferrats, salsitxa, «hash browns», torrada amb mantega i llet aromatitzada a la xocolata.
Ricky Ray Rector, sentenciat el 1982 pels assassinats d’Arthur Criswell i Robert Martin. Executat via injecció letal el 24 de gener de 1992. Menú: bistec, pollastre fregit, refresc (de polvos) de cirera, pastís de nous de pacaner.
Victor Feguer, sentenciat el 16 de març de 1961 pel segrest i l’assassinat d’Edward Bartels. Executat per penjament el 15 de març de 1963. Menú: una oliva.
Martha Beck, sentenciada el 19 d’agost de 1949 per l’assassinat de Janet Fay. Executada per electrocució el 8 de març de 1951 al molt musical Sing-Sing. Menú: pollastre fregit, patates fregides, amanides.
Charles Peace, sentenciat el 5 de febrer de 1879 per l’assassinat d’Arthur Dyson. Executat a la forca el 25 de febrer de 1879. Menú: cansalada i ous.
Aileen Wuornos, dictada sentència el 27 de gener de 1992 per l’assassinat de Richard Mallory. Posteriorment se li van descobrir cinc més assassinats que li garantiren cinc més sentències de mort. Fou executada el 9 d’octubre de 2002. La bella Charlize Theron l’encarnà a la premiada «Monster». Menú: un got de cafè.
Bruno Hauptman, dictada sentència el 14 de febrer de 1935, pel segrest i assassinat del fill de 20 mesos del cèlebre aviador Charles Lindberg. Executat per electrocució el 3 d’abril de 1936. Menú: api, olives, pèsols amb mantega, patates fregides, pollastre, cireres, pastís.
Teresa Lewis, sentenciada a mort el novembre de 2002 pels assassinats de Julian Clifton Lewis Jr. i Charles J. Lewis. Executada via injecció letal el 23 de setembre de 2010 al Greensville Correctional Center. Menú: dos pits de pollastre fregits, pèsols amb mantega, pastís alemany de xocolata, refresc Dr. Pepper.
Gary Heidnik, sentenciat el primer de juliol de 1988 pels assassinats de Sandra Lindsay i Deborah Dudley. Executat via injecció letal el 6 de juliol de 1999. Menú: dos talls de pizza de formatge i dues tasses de cafè.
Timothy McVeigh, sentenciat el 2 de juny de 1997 per 8 casos d’assassinat en primer grau. Executat via injecció letal l’onze de juny de 2001 a la Penitenciaria Federal de Terre Haute, Indiana. Menú: dues pintes de gelat de xocolata i menta de Ben & Jerry.
Karla Faye Tucker, sentenciada el 19 d’abril de 1984 pels assassinats de Jerry Lynn Dean i Deborah Thornton. Executada via injecció letal el 3 de febrer de 1988. Menú: amanida ranxera, préssec i plàtan.
Mark Dean Schwab, sentenciat el 22 de maig de 1992 pel segrest, atac sexual i assassinat de Junny Rios-Martinez Jr. Executat via injecció letal el primer de juliol de 2008 a la presó estatal de Florida. Menú: cansalada, ous ferrats, salsitxa, «hash browns», torrada amb mantega i llet aromatitzada a la xocolata.
Ricky Ray Rector, sentenciat el 1982 pels assassinats d’Arthur Criswell i Robert Martin. Executat via injecció letal el 24 de gener de 1992. Menú: bistec, pollastre fregit, refresc (de polvos) de cirera, pastís de nous de pacaner.
Victor Feguer, sentenciat el 16 de març de 1961 pel segrest i l’assassinat d’Edward Bartels. Executat per penjament el 15 de març de 1963. Menú: una oliva.
Martha Beck, sentenciada el 19 d’agost de 1949 per l’assassinat de Janet Fay. Executada per electrocució el 8 de març de 1951 al molt musical Sing-Sing. Menú: pollastre fregit, patates fregides, amanides.
Charles Peace, sentenciat el 5 de febrer de 1879 per l’assassinat d’Arthur Dyson. Executat a la forca el 25 de febrer de 1879. Menú: cansalada i ous.
Aileen Wuornos, dictada sentència el 27 de gener de 1992 per l’assassinat de Richard Mallory. Posteriorment se li van descobrir cinc més assassinats que li garantiren cinc més sentències de mort. Fou executada el 9 d’octubre de 2002. La bella Charlize Theron l’encarnà a la premiada «Monster». Menú: un got de cafè.
Bruno Hauptman, dictada sentència el 14 de febrer de 1935, pel segrest i assassinat del fill de 20 mesos del cèlebre aviador Charles Lindberg. Executat per electrocució el 3 d’abril de 1936. Menú: api, olives, pèsols amb mantega, patates fregides, pollastre, cireres, pastís.
Vols dir que els va fer profit?
ResponEliminaEn tot cas, la causa de la mort segur que no va ser una intoxicació alimentària.
EliminaEl més sorprenent és que encara tinguessin gana sabent on anaven a continuació? Consciència tranquil·la?
ResponEliminaPotser era una gana nerviosa. De totes maneres, no es pot dir que fossin uns gourmets.
EliminaPer matar-los
ResponEliminaSí, una dieta poc saludable en general.
EliminaOstres, una llista un pèl morbosa! Però desperta la curiositat. Em pregunto que em demanaria jo, i no ho tinc gaire clar. Tu sí, o ni t'ho has plantejat?
ResponEliminaNo sé què els hi donaven de menjar al corredor de la mort, però demanar pollastre i patates fregides dóna a entendre que el menú no era gaire bo. I demanar només un cafè és com dir "per la merda que cuineu i pel que em queda de vida, millor em quedo amb gana".
No hi havia pensat, però potser demanaria caviar, que només el vaig tastar una vegada a la vida i em va agradar molt. I si fos la temporada, carxofes a la romana.
Elimina