Els rars són els altres

Fa pocs mesos us escrivia sobre «Cucumber» (Cogombre), la magnífica mini-sèrie entorn de la crisi de la quarantena d’un senyor gai qualsevol de Manchester. Com us vaig dir llavors, «Cucumber» presentava la curiositat de venir acompanyada de dues sèries paral·leles i mig independents. Acabo de visionar una d’elles, «Banana»(*), i no puc evitar treure’m el barret davant de la inventiva de Russell T Davies per desenvolupar narratives emocionants que impliquin i donin veu als membres menys representats (que no menys representatius) de la societat.

«Banana», articulada en vuit capítols independents de 23 minuts cadascun, ens presenta nous personatges i d’altres ja coneguts a «Cucumber» (allà secundaris, aquí protagonistes). El nexe d’unió de gairebé tots ells és la presència sovint de compromís de Dean Monroe (Fisayo Akinade), el joveníssim negre promiscu que salta d’un llit a un altre amb aquella alegria… Precisament és ell qui protagonitza el primer capítol, i mentre es basteix entorn seu una llegenda de maleït fill pròdig (que la seva raonable família s’ocuparà de desmentir), descobrirem que el conte ja el coneixíem, només que contemplat des d’una altra perspectiva.

Fins ara dominava l’humor i la metaliteratura; però el segon capítol és devastador. La joveníssima multiempleada Scotty s’enamora perdudament d’una mestressa de casa de mitjana edat que ha descobert a la cua del súper. L’idil·li no comença bé, i acaba pitjor (o millor, segons com t’ho miris); però l’entretant és una meravella d’epifanies internes amb moments dignes de cinc mocadors.

El tercer episodi és certament menys original: la naixent història d’amor entre dues noies de caràcter oposat, la molt assenyada i la molt eixelebrada i la raonable pregunta de si tenen un futur en comú (o no). Aposto que sí.

En canvi, el quart és un dels cims de la sèrie. Helen, una noia transsexual, pateix un ciberatac consistent en l’exhibició pública de vídeos íntims, exhibició orquestrada per un ex-amant venjatiu. Inesperadament, trobarà el recolzament més eficaç en la seva pròpia família, per molt convencionals que semblin d’entrada. Didàctic i molt emotiu. Interpretat per una autèntica actriu transsexual (i no per un mascle disfressat que pidola guardons, com sol passar a Hollywood). L’haurien de passar a totes les escoles.

El cinquè és ben curiós. El jove Josh comença a sentir-se bé dins de la seva pell, com a gai plenament assumit. Però quan torna al poble per assistir al casament de la seva millor amiga, no pot evitar mostrar sentiments conflictius davant de l’enllaç. Un interessant estudi sobre els confusos límits de l’amor, l’amistat i l’atracció sexual. Una versió d’«El Graduat» pel segle XXI.

El sisè capítol funciona com un conte humorístic de final feliç. Tornem a tenir un parell de dones que proven sort en una cita amorosa. La pega és que Amy té un trastorn obsessiu-compulsiu d’aquells de manual psiquiàtric i visualitza un futur de desgràcies diverses mentre supedita la seva propera estratègia amorosa a una tirada de daus. Divertit i amb un final gloriós.

En el setè, dos homes d’atractiu desigual descobreixen que tenen una bona química al llit. Serà suficient perquè la relació vagi a més o prevaldrà la realitat que juguen a divisions diferents? Realista i per tant desolador.

L’últim capítol és el més estrany i no acaba ser del tot satisfactori. Vanessa, propietària d’una empresa de neteja (i mare d’una de les noies de l’episodi tres), fa rullar el negoci contractant immigrants il·legals. Una jornada compartida amb la jove nigeriana Zara, que no parla una gota d’anglès però que s’explica molt bé, la sotmetrà a un dilema moral on s’enfrontaran el benefici propi i la dignitat humana.

Amb les sèries formades per episodis independents, passa igual que amb els llibres de contes, que en trobes per a tots els gustos i que, quan jo escolliria aquest tu preferiries aquell altre. Però cal reconèixer que el nivell d’encerts és altíssim o sigui que no tinc inconvenient a mostrar el meu polze en alt.

(*) Recordaré als oblidadissos que els títols tenen tot a veure amb el divers grau de consistència del membre masculí en erecció.