Narcocorrido

Kalashnikovs, sombreros charros i hipopòtams nans.

A casa, quan ens hi posem, no fem les coses a mitges, i si era qüestió de llegir Juan Pablo Villalobos, no podíem deixar de banda el seu debut, «Fiesta en la madriguera» de 2010. La novel·la tracta un dels temes més recurrents de la ficció mexicana, com és el narcotràfic; però ho fa des de l’inusual punt de vista d’un nen de 10 anys. En Tochtli (sí, els noms dels personatges són tots molt «ètnics») és el fill d’un cap de la droga, amb el que viu tancat en una mansió-fortalesa, envoltat de criats, sicaris, prostitutes i polítics corruptes. Tochtli ha crescut sense mare en aquest ambient enrarit i violent i ha desenvolupat una manera de contemplar el món que converteix la seva presó d’or en el paradigma de la normalitat.

A Tochtli li agraden els barrets, els samurais, la guillotina i els francesos. I ara li ha demanat al seu pare un hipopòtam nan de Libèria, encara que es tracti d’una espècie en perill d’extinció (què no faria el seu pare per atendre els seus capricis…) Però el que més li agrada a Tochtli és llegir diccionaris i fer llistes de paraules favorites i difícils, com ara «sórdido», «nefasto», «pulcro», «patético» o «fulminante»; una cosa ben diferent és que sàpiga utilitzar-les correctament. I és així com, entre una percepció alterada de la realitat i una utilització errònia del vocabulari, el relat de Tochtli esdevé trasparent, significatiu i extremadament còmic. Per no dir que és una troballa estilística de primer ordre.

En realidad hay muchas maneras de hacer cadáveres, pero las que más se usan son con los orificios. Los orificios son agujeros que haces en las personas para que se les escape la sangre. Las balas de las pistolas hacen orificios y los cuchillos también pueden hacer orificios. Si se te escapa la sangre hay un momento en que el corazón o el hígado dejan de funcionarte. O también el cerebro. Y te mueres. Otra manera de hacer cadáveres es con los cortes, que se hacen también con los cuchillos o con los machetes y las guillotinas. Los cortes pueden ser pequeños o grandes. Si son grandes separan partes del cuerpo y hacen cadáveres en cachitos. Lo más normal es cortar las cabezas, aunque, la verdad, puedes cortar cualquier cosa. Es por culpa del cuello. Si no tuviéramos cuello sería diferente. Puede ser que lo normal fuera cortar los cuerpos a la mitad para tener dos cadáveres. Pero tenemos cuello y ésa es una tentación muy grande. En especial para los franceses.

«Fiesta en la madriguera» és breu, brutal, divertida i brillant. Amb hipopòtams nans. Delirant en suma. La millor introducció a l’obra d’aquest gran autor.