Un món de metros: Brussel·les (2)

Poc ha canviat la xarxa de metro de Brussel·les des de la primera visita. El van començar l’any 1969 i actualment compta amb 69 estacions. El 27 de març de 2010 deia referint-me al seu mapa «Elegant, bell, relaxant. Visca la línia clara!» Confirmaria aquesta impressió inicial, amb la diferència que ara per fi l’he conegut de primera mà i he de dir que, per una ciutat de grandària equiparable a Barcelona, aquesta xarxa peca de modesta.

A més dóna una sensació enganyosa, perquè moltes de les línies comparteixen gran part de l’itinerari amb altres línies. Així les línies 1 i 5 només es distingeixen per les seves bifurcacions als suburbis, i la 6 replica la 2 i va una mica més enllà. En quant a les també solapades 3 i 4, diré que no són autèntiques línies de metro, sinó línies de tram soterrades. Els seus vagons són estrets i moderns i sospito que en algun moment surten a l’exterior. El metro, en canvi, té un aire lleugerament ranci.

He de confessar que, malgrat la meva intenció d’actuar sempre legalment i malgrat les barreres mecàniques que només s’obren a través de misteriosos codis òptics i magnètics, en determinats itineraris és fàcil viatjar de franc, fins i tot contra la teva voluntat.

Moltes de les estacions del transport públic brussel·lenc exhibeixen obres artístiques creades expressament per aquests espais. Atesa l’escassetat d’iconografia fotogràfica d’accés públic sobre aquestes estacions, dedueixo que no han impressionat pràcticament ningú. Crec que aquesta imatge pertany a Parvis de Saint-Gilles.