Nadal a palau

La sèrie «Victoria» ha tingut el detall de regalar als seus seguidors un episodi especial de Nadal amb durada de llargmetratge. Aquest programes nadalencs solen néixer amb el handicap del seu propòsit original: amorosir feixugues digestions de sobretaula amb drames innocus i sobredosi de bons sentiments aptes per a tota la família. Es tracta de productes que s’han de consumir al moment, perquè contemplats fora de temporada no poden semblar més ensucrats i carregosos. Nosaltres, que l’hem vist la vigília de Reis, l’episodi ja ens ha semblat que començava a ranciejar.

El capítol va del príncep Albert, gran nostàlgic dels nadals germànics, que es proposa celebrar les festes amb avets penjats del sostre i un aplec familiar més massiu que no pas assenyat. Aquesta decisió motivarà una crisi conjugal, com de fet passa a cada lliurament de la sèrie, que es resoldrà satisfactòriament en els últims minuts. El personatge d’Albert, per cert, és cada dia que passa més intervencionista, antipàtic i estirat; no sé què li veu la reina.

Retornen gairebé tots els personatges habituals, des del rei Leopold fins la dama de companyia que despatxa amb desgana Diana Rigg. Dos membres del servei alberguen esperances d’un canvi de fortuna que no serà tal…L’única novetat absoluta és la incorporació a la família reial d’una nena negra, regal del Rei de Dahomey, en una subtrama tan nadalenca com oblidable. Neva, patinen sobre gel, canten nadales i es consoliden dues o tres parelles romàntiques que fins ara havien quedat en suspens (res que en termes televisius es pugui considerar definitiu).

En el fons aquest episodi, que es titula «Comfort and Joy», podria no existir sense que la sèrie quedés tocada, tal és la irrellevància narrativa de les festes de nadal. El veritable regal pels fans ha sigut però la notícia que ja està aparaulada una tercera temporada. I és que ens agrada que la reialesa, apart de cobrar, també plori.