D’entre els programes televisius firmats recentment pel gran David Simon —«The Wire», «Treme», «The Deuce»—, potser la minisèrie de la HBO «Show Me a Hero» (2015) és la que ha passat més desapercebuda. A diferència de les abans mencionades, es basa en un cas real descrit al llibre periodístic de Lisa Belkin d’idèntic títol. La va escriure amb el periodista William F. Zorzi, vell col·lega de «The Baltimore Sun», i presenta un cas ocorregut entre els anys 1987 i 1994 a Yonkers, New York, sobre el conflicte ocasionat per la creació d’habitatges de protecció oficial al bell mig d’un barri blanc i benestant.
La sèrie ocupa bona part del metratge a les minúcies de la política municipal, als enfrontaments amb les sentències de la judicatura i a les protestes dels veïns que, tot refusant declarar-se racistes, rebutgen la presència de gent de classe baixa (negres i llatins) que faran baixar el valor de les seves propietats. Com en tot show de Simon, la visió del conflicte és polièdrica i per tant anirem coneixent també les vides de quatre dones (totes extretes de la realitat), possibles candidates a ser traslladades a les cases subvencionades.
En el centre de la trama trobem Nick Wasicsko (Oscar Isaac), antic policia i ambiciós trepa municipal que arribaria a ser l’alcalde més jove d’una gran ciutat durant els anys 1987 - 1989. El seu voluble posicionament en relació a la crisi dels habitatges li proporciona uns instants de glòria cívica dels quals ja mai més es recuperarà. A això es refereix precisament el títol «Show Me a Hero», una citació de Francis Scott Fitzgerald que sentencia «Mostra’m un heroi i t’escriure una tragèdia». En altres paraules, un cas típic d’Hybris: orgull desaforat mereixedor de càstig diví.
El cert és que la temàtica de tripijocs municipals resulta una mica eixuta, malgrat algunes de les seves interessants ramificacions, i que la direcció de Paul Haggis (el responsable de l’oscaritzada i detestable «Crash») no passa de funcional. L’ús de dotze temes de Bruce Springsteen en format de quasi videoclip no aconseguirà fer de «Show Me a Hero» una sèrie millor del que és, però afegeix color local.
Queden doncs els actors per elevar el nivell del producte i és de justícia parlar per començar d’Oscar Isaac, un Wasicsko patèticament forassenyat, que centra el relat i traça la trajectòria més trista d’entre tots els personatges (sobretot si penses que ara Isaac fitxa a perpetuïtat per la franquícia «Star Wars»). Al seu voltant, una pila de grans intèrprets com són Alfred Molina, Bob Balaban, Winona Ryder o Jim Belushi. Clarke Peters, actor fetitxe de Simon, no hi podia faltar. Però la meva intervenció favorita és la de la sempre fiable Catherine Keener, com a Mary Dorman, dona de sòlids prejudicis finalment vençuda per la pròpia empatia.
Un David Simon menor és encara un David Simon de ple dret, el que equival a televisió de primera qualitat per a adults. No em distraureu amb rucades adolescents que es diuen «Stranger things», per molta Winona que hi aparegui.
La sèrie ocupa bona part del metratge a les minúcies de la política municipal, als enfrontaments amb les sentències de la judicatura i a les protestes dels veïns que, tot refusant declarar-se racistes, rebutgen la presència de gent de classe baixa (negres i llatins) que faran baixar el valor de les seves propietats. Com en tot show de Simon, la visió del conflicte és polièdrica i per tant anirem coneixent també les vides de quatre dones (totes extretes de la realitat), possibles candidates a ser traslladades a les cases subvencionades.
En el centre de la trama trobem Nick Wasicsko (Oscar Isaac), antic policia i ambiciós trepa municipal que arribaria a ser l’alcalde més jove d’una gran ciutat durant els anys 1987 - 1989. El seu voluble posicionament en relació a la crisi dels habitatges li proporciona uns instants de glòria cívica dels quals ja mai més es recuperarà. A això es refereix precisament el títol «Show Me a Hero», una citació de Francis Scott Fitzgerald que sentencia «Mostra’m un heroi i t’escriure una tragèdia». En altres paraules, un cas típic d’Hybris: orgull desaforat mereixedor de càstig diví.
El cert és que la temàtica de tripijocs municipals resulta una mica eixuta, malgrat algunes de les seves interessants ramificacions, i que la direcció de Paul Haggis (el responsable de l’oscaritzada i detestable «Crash») no passa de funcional. L’ús de dotze temes de Bruce Springsteen en format de quasi videoclip no aconseguirà fer de «Show Me a Hero» una sèrie millor del que és, però afegeix color local.
Queden doncs els actors per elevar el nivell del producte i és de justícia parlar per començar d’Oscar Isaac, un Wasicsko patèticament forassenyat, que centra el relat i traça la trajectòria més trista d’entre tots els personatges (sobretot si penses que ara Isaac fitxa a perpetuïtat per la franquícia «Star Wars»). Al seu voltant, una pila de grans intèrprets com són Alfred Molina, Bob Balaban, Winona Ryder o Jim Belushi. Clarke Peters, actor fetitxe de Simon, no hi podia faltar. Però la meva intervenció favorita és la de la sempre fiable Catherine Keener, com a Mary Dorman, dona de sòlids prejudicis finalment vençuda per la pròpia empatia.
Un David Simon menor és encara un David Simon de ple dret, el que equival a televisió de primera qualitat per a adults. No em distraureu amb rucades adolescents que es diuen «Stranger things», per molta Winona que hi aparegui.
Netflix es dedica al marketing i HBO es dedica a fer bones sèries, cadascú es bo en el seu camp
ResponEliminaDona'm qualitat aban que màrqueting.
Elimina