Els anys de lideratge de Joseph Stalin a la Unió Soviètica foren un dels períodes més terrorífics d’un segle XX curull d’episodis terrorífics. Des dels més alts càrrecs del Partit fins al més humil dels obrers, ningú no escapava a l’atmosfera d’amenaça i terror davant la fàcil possibilitat de molestar el totpoderós «premier». Aquesta por d’interferir explica perquè, quan l’home va patir un atac de feridura a la seva datxa, va jeure a terra, moribund i cobert del seu propi pixum, durant hores. També explica el desconcert que va regnar entre els seu col·laboradors directes, els quals no se’n sabien avenir que un món sense purgues fos possible.
Armando Iannucci —guionista i director especialitzat en sàtira política («The Thick of It», «Veep»)— ha pres aquest material històric i l’ha convertit en una farsa molt negra a «La mort de Stalin». És un curiós cas de comèdia on, apart de la mort del tirà, es presencien moltes execucions, més com a part del context que com a element humorístic, això sí. Se suposa que la comicitat s’origina per l’espectacle de veure una colla de ganàpies en un atac de pànic continu, fent-se la traveta els uns als altres i mirant de no destacar.
L’acció és manté sempre frenètica; però arriba a atabalar (és d’aquelles pel·lícules que obliguen a llegir de pressa un munt de subtítols) i, tret d’un parell de gags, no m’ha fet esbossar ni un trist somriure. No culparé els actors, que estan en general excel·lents. És un goig poder reunir sota un mateix cartell a Jeffrey Tambor (Georgy Malenkov), Steve Buscemi (Nikita Khruschev), Simon Russell Beale (Lavrentiy Beria) o Michael Palin (Vyacheslav Molotov). I l’Olga Kurylenko apareix preciosa al costat d’aquestes mòmies. Però confessaré que "La mort de Stalin" ha constituït una petita decepció.
La cinta no ha agradat gens als països del bloc ex-soviètic i ha estat prohibida a Rússia, Kirguizistan, Azerbaidjan i Kazakhstan. Alguna cosa deu haver fet bé Iannucci.
Armando Iannucci —guionista i director especialitzat en sàtira política («The Thick of It», «Veep»)— ha pres aquest material històric i l’ha convertit en una farsa molt negra a «La mort de Stalin». És un curiós cas de comèdia on, apart de la mort del tirà, es presencien moltes execucions, més com a part del context que com a element humorístic, això sí. Se suposa que la comicitat s’origina per l’espectacle de veure una colla de ganàpies en un atac de pànic continu, fent-se la traveta els uns als altres i mirant de no destacar.
L’acció és manté sempre frenètica; però arriba a atabalar (és d’aquelles pel·lícules que obliguen a llegir de pressa un munt de subtítols) i, tret d’un parell de gags, no m’ha fet esbossar ni un trist somriure. No culparé els actors, que estan en general excel·lents. És un goig poder reunir sota un mateix cartell a Jeffrey Tambor (Georgy Malenkov), Steve Buscemi (Nikita Khruschev), Simon Russell Beale (Lavrentiy Beria) o Michael Palin (Vyacheslav Molotov). I l’Olga Kurylenko apareix preciosa al costat d’aquestes mòmies. Però confessaré que "La mort de Stalin" ha constituït una petita decepció.
La cinta no ha agradat gens als països del bloc ex-soviètic i ha estat prohibida a Rússia, Kirguizistan, Azerbaidjan i Kazakhstan. Alguna cosa deu haver fet bé Iannucci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada