Quin personatge la Madalyn Murray O’Hair! Nascuda a Pittsburgh l’any 1919, estudiant fallida de dret, mare soltera per partida doble i activista a horari complet en totes les grans causes progressistes de mitjans del segle XX. El seu èxit més memorable fou el plet que va posar al Baltimore City Public School System al·legant que era inconstitucional la lectura obligatòria de la Bíblia a les escoles públiques de Baltimore.
Va fundar l’organització sense ànim de lucre American Atheists l’any 1963 a Austin (Texas) i en fou la cap visible fins l’any 1995. Com a rostre més actiu i bel·ligerant de l’ateisme a Estats Units, freqüentà les aparicions televisives en programes de debat, el que li proporcionà una munió d’acèrrims detractors (i també alguna amenaça de mort). Però per altra banda aquesta popularitat li valgué un creixent cabdal de generoses donacions, el que a la llarga seria la causa indirecta de la seva truculenta mort en un segrest on també perderen la vida el seu fill petit i la seva neta.
Una biografia com aquesta, barreja de rellevància històrica i drama sensacionalista, mereixia ser explicada amb una bona ficció cinematogràfica. I això és el que es devia proposar «The Most Hated Woman in America» («La dona més odiada d’Amèrica»), telefilm de Netflix que Tommy O’Haver va dirigir l’any 2017. Malauradament la pel·lícula —que alterna els dies del segrest dels Murray O’Hair amb la vida de Madalyn entre 1955 i 1995— és una absoluta mitjania, correcta però nul·lament dramàtica, i sense cap punt de distinció, ni en l’elaboració del guió, ni en la lletja fotografia, ni en les interpretacions. Potser els únics punts controvertits que presenta són els enfrontaments públics de Madalyn amb el predicador cristià Bob Harrington amb intencions lucratives o la suggestió de l’evasió de capitals que practicava la família Murray O’Hair.
Aquí la gran esperança havia de ser Melissa Leo en el paper de la protagonista. Leo és una actriu que m’havia agradat molt, però que darrerament no n’encerta ni una. No crec que cap actor o actriu, per bons que siguin, puguin sortir airosos d’una interpretació que els obliga a envellir quaranta anys davant de la càmera. Leo opta per convertir O’Hair en una gàrgola fanàtica amb molt poc gruix humà, que (la veritat) desvetlla poques simpaties. De la resta d’actors no sabria destacar ningú tot i que hi ha noms coneguts com Josh Lucas, Adam Scott, Juno Temple i un irreconeixible Peter Fonda.
«The Most Hated Woman in America» es guanya l’aprovat per l’interès del que explica, i para de comptar.
Va fundar l’organització sense ànim de lucre American Atheists l’any 1963 a Austin (Texas) i en fou la cap visible fins l’any 1995. Com a rostre més actiu i bel·ligerant de l’ateisme a Estats Units, freqüentà les aparicions televisives en programes de debat, el que li proporcionà una munió d’acèrrims detractors (i també alguna amenaça de mort). Però per altra banda aquesta popularitat li valgué un creixent cabdal de generoses donacions, el que a la llarga seria la causa indirecta de la seva truculenta mort en un segrest on també perderen la vida el seu fill petit i la seva neta.
Una biografia com aquesta, barreja de rellevància històrica i drama sensacionalista, mereixia ser explicada amb una bona ficció cinematogràfica. I això és el que es devia proposar «The Most Hated Woman in America» («La dona més odiada d’Amèrica»), telefilm de Netflix que Tommy O’Haver va dirigir l’any 2017. Malauradament la pel·lícula —que alterna els dies del segrest dels Murray O’Hair amb la vida de Madalyn entre 1955 i 1995— és una absoluta mitjania, correcta però nul·lament dramàtica, i sense cap punt de distinció, ni en l’elaboració del guió, ni en la lletja fotografia, ni en les interpretacions. Potser els únics punts controvertits que presenta són els enfrontaments públics de Madalyn amb el predicador cristià Bob Harrington amb intencions lucratives o la suggestió de l’evasió de capitals que practicava la família Murray O’Hair.
Aquí la gran esperança havia de ser Melissa Leo en el paper de la protagonista. Leo és una actriu que m’havia agradat molt, però que darrerament no n’encerta ni una. No crec que cap actor o actriu, per bons que siguin, puguin sortir airosos d’una interpretació que els obliga a envellir quaranta anys davant de la càmera. Leo opta per convertir O’Hair en una gàrgola fanàtica amb molt poc gruix humà, que (la veritat) desvetlla poques simpaties. De la resta d’actors no sabria destacar ningú tot i que hi ha noms coneguts com Josh Lucas, Adam Scott, Juno Temple i un irreconeixible Peter Fonda.
«The Most Hated Woman in America» es guanya l’aprovat per l’interès del que explica, i para de comptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada