El matí a Bukharà (2)

Ara fem marrada per un basar, espectacle sempre agradable a la mirada. Els mercats d'Uzbekistan habiten edificis immaculats i espaiosos, les diverses zones molt ben delimitades i l'exposició dels productes amb una traça especial per l'atractiu estètic. La veritat és que inspiren confiança i conviden al consum, cosa que es pot fer d'immediat amb els abundants fruits secs, les galetes o els pans rodons i plans acabats de sortir del forn.

Després arribarem al mausoleu de Chashma Ayub, un altre edifici ben singular, en aquest cas del segle XII. Se'l coneix com "La font de Job", perquè, segons la llegenda, el profeta bíblic personificació de la paciència va plantar aquí la seva vara i va causar el naixement d'una deu d'aigua. A l'interior, apart del túmul mortuori, hi ha un petit museu sobre l'ús de l'aigua a la ciutat i sobre la dessecació (més o menys accidental) del mar d'Aral. Resulta més interessant del que podria semblar d'entrada. També hi ha unes aixetes on els peregrins poden beure gots d'aigua miraculosa. En la mitja hora que ha durat la visita no hem presenciat cap miracle.

Davant d'un estany rectangular hi ha la mesquita Bolo-Hauz (1718), lloc de pregària oficial de l'emir. L'interior extremadament renovat no val gaire la pena; el que té de millor és l'alt pòrtic amb sostre policromat i esveltes columnes de fusta tallada. A prop hi ha un minaret rabassut i un torre de les aigües de 33 metres (ara en desús) construïda pels russos l'any 1927.