El fet que Perec decidís dedicar dos capítols d’Escales a cada planta (dotze en total), l’obliga a omplir les escales de la finca d’un munt d’activitats que rarament es produeixen amb simultaneïtat. Si en el capítol anterior trobàvem el nét de l’afinador llegint una revista juvenil, en el replà de la quarta planta hi ha un noi de setze anys assegut sobre un dels dos baguls de viatge que hi ha davant de la porta dels Rorschash. És el nebot d’Olivia Rorschash, que es disposa a embarcar-se en el que per a ella serà la 56a volta al món.
Olivia Norvell (Sidney, 1930) [recordem que el nom complet d’Oliver Hardy era Oliver Norvell Hardy] es va convertir als vuit anys en la nena més cèlebre d’Austràlia per haver protagonitzat la versió teatral de La mascota del Regiment, fent el paper que Shirley Temple havia interpretat al cinema. Al contrari del que els passa a tantes nenes prodigi, la seva celebritat no es va ressentir amb la creixença i va assolir el seu punt culminant quan es va casar amb el soldat de segona classe i heroi de guerra Jeremy Bishop.
La parella Olivia Norvell - Jeremy Bishop, fa pensar en els actors Olivia de Havilland i Errol Flynn (australià de Tasmània) que van protagonitzar dotze pel·lícules junts. A la primera, Captain Blood (Michael Curtiz, 1935), ella interpreta el paper d’Arabella Bishop, mentre que el millor amic de Blood es deia Jeremy Pitt. Incidentalment, Olivia de Havilland va casar-se l’any 1955 amb el director executiu de Paris Match. Des de llavors i fins la seva mort als 104 anys va viure a París.
El casori d’Olivia i Jeremy va convocar més de quaranta-cinc mil persones a l’estadi de Melbourne. El cardenal Fringilli [els fringíl·lids són una extensíssima família d’ocells], vicari ecumènic apostòlic de l’Australàsia i les Terres Antàrtiques, els va donar la benedicció. Entre molts altres regals van rebre una banya de narval, les obres completes de Nathaniel Hawthorne i setanta-un ratolins blancs ensinistrats que es col·locaven formant el nom d’Olivia. Bing Crosby va venir a cantar en avió privat una versió de la Marxa Núpcial que havia arranjat un deixeble d’Ernst Krenek. [La presència de l’inadequat Krenek només és justifica perquè calia introduir-hi la música serial]
El matrimoni només va durar dotze dies. Olivia va casar-se després amb un jove galant de cine que el va deixar al cap de quatre mesos per un noi italià venedor de roses. [Diria que és la primera aparició d’una relació homosexual a la novel·la.] El següent marit va ser un lord anglès, després un industrial paralític. A Rémi Rorschash el va conèixer el 1958 a Davos, en una d’aquelles situacions que hem vist a tantes pel·lícules: tots dos havien entrat a una llibreria amb la intenció d’adquirir Les Molt Riques Hores del Duc de Berry, del qual només hi havia un exemplar. La millor solució que van trobar va ser la de compartir-lo (per via matrimonial).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada