Vida després de la vida

Pat, un perruquer jubilat que viu a una residència de la tercera edat, es veu empès a sortir de la rutina quan una antiga clienta deixa encarregat que la pentini i maquilli pel seu funeral. L’ancià, tot revisitant els escenaris on va passar la vida, reviu els triomfs i les penes, rememora els amics desapareguts i es pregunta què romandrà de les seves vivències un cop desaparegut. Aquest és l’argument de «Swan Song» (El cant del cigne) una pel·lícula de Todd Stephens del 2021 que em sembla que no es va estrenar mai aquí però que ara es pot veure a Filmin.

De manera similar a com funcionava el film «Lucky» amb Harry Dean Stanton, «Swan Song» representa un homenatge crepuscular a l’actor Udo Kier i el seu especial carisma. Kier, que ha actuat en més de 200 pel·lícules durant 55 anys de carrera, encara que molt rarament com a protagonista, ha col·laborat amb directors tan distingits com Dario Argento, Rainer Werner Fassbinder, Miklós Jancsó, Lars von Trier, Gus Van Sant, Wim Wenders, Claude Chabrol, Fatih Akin o Werner Herzog aportant el seu rostre inquietant de gèlids ulls grisos. En aquest cas el seu paper, que sembla fet a mida, és extravagant, capriciós, entranyable i molt «queer», detall gens sorprenent en un actor que mai ha amagat les seves tendències sexuals.

El film, que es pot prendre també com una carta d’amor a Sandusky, la ciutat d’Ohio on va néixer el director, juga amb el recurs infal·lible dels tipus locals pintorescos —amb ajuda de la impagable Jennifer Coolidge i la «ressuscitada» Linda Evans— i la nostàlgia de temps passats més feliços. Precisament la qüestió de la pervivència de les persones que no disposen de descendència (un fet freqüent a la comunitat LGTB) és un dels temes principals de la pel·lícula i afortunadament rep una resposta reconfortant a les escenes finals.

De totes maneres el moment més feliç l’aporta una fotografia epilogal de l’autèntic Pat Pitsenbarger acompanyat d’unes dates de naixement i defunció. Així descobrim que hem estat presenciant la biografia d’algú que realment va existir i que, per tant, el seu record ha perdurat com ho demostra «Swan Song» de forma fefaent, el que no deixa de ser una forma de justícia poètica.